Candel va escriure sobre la vida als barris més perifèrics de Barcelona. Va descriure a través de les seves històries una realitat que no era única d’aquell barri o d’aquella ciutat, sinó que era una realitat que molts immigrants visqueren arreu del món.
És per aquesta raó que la literatura de Candel va trascendir les fronteres de Barcelona, convertint-se en un referent de la literatura urbana que més tard altres anomenarien “de la perifèria”.
Més enllà de les històries que fluctuaven entre la realitat i la ficció, Candel també va ser autor de moltes cròniques periodístiques que parlaven sobre l’actualitat i els problemes més emergents que afectaven el barri que habitava. La seva literatura sempre interseccionava la pobresa amb l’orígen i l’experiència migratoria, havent sigut ell mateix migrant de València a Barcelona.
Així, Candel es va convertir en la veu dels immigrants espanyols a Catalunya, obrint el pas a través de la visibilització i la rehibindicació d’un espai per la discussió i enteniment sobre el fenomen migratori.
La seva visió es basava en la idea de cohesió social. Sempre va ressaltar la importància i la riquesa de la interculturalitat i la pluralitat, entenent la diversitat com un aspecte positiu i necessari de la nostra societat.
Actualment, la primera visió de Candel sobre la immigració ens serveix per donar veu a les veus modernes i les noves experiències sobre el fenomen migratori, tasca primordial de la Fundació.
Candel i la censura: sobre la llibertat d'expressió
Com a escriptor durant el s. XX a Espanya, Candel va haver d’afrontar-se a la censura més d’un cop. L’estat franquista tenia establerts certs mecanismes de control de les publicacions literàries, les quals filtraven, segons els seus estàndards, totes aquelles referències que fossin en contra dels valors religiosos i morals de l’Estat. La llibertat sexual, la llibertat política, la llibertat de pensament, i la llibertat religiosa estaven totes sota perill degut a la mancança de llibertat d’expressió del règim. Sota aquestes circumstàncies, Candel i molts altres escriptors de l’època que volien desafiar el règim i la dictadura havien de fer ús de la imaginació. Metàfores i dobles sentits envaïen els textos, convertint la literatura en un joc de llegir entre línies.
“Y luego había un caso muy curioso que pertenece a la segunda etapa de la censura. Bueno, entonces, antes de llegar [a esta segunda etapa], la censura funcionaba así: tu enviabas el libro, te esperabas, y ellos decían lo que tachaban. Éstos no dejaban huellas, ni lo sellaban, ni nada. Pero en un momento determinado, Fraga, cómo ha ido ha ido a Londres, ha estado en Europa, llega la democracia orgánica, pues dice que la censura se ha acabado. Somos ya democracia orgánica, somos europeos. Lo que ahora habrá será una consulta pública. O sea, tú voluntariamente consultas. Y ellos también voluntariamente te aconsejan. Entonces, si tu no haces caso pues ellos pueden secuestrar el libro.“
“A mí me secuestraron dos: el Ser obrero no es ninguna ganga y Los que nunca opinan. Los que nunca opinan lo autorizó por capricho Ricardo de la Cierva mucho después y salió bastante desconectado. Me parece que ya estaba en la Transición.“
Seguidament, es pot llegir una entrevista realitzada per la veïna i escriptora Esther Pardo a Candel sobre la censura, fenomen que tant va marcar la literatura espanyola del s. XX.
