La coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana l'encert en convocar a congrs els estudiosos de l'associacionisme cultural. Calia un exercici d'associacionisme comparat que s'ha produt amb el suport de l'Institut Ramon Muntaner, la Universitat Rovira i Virgili i el Centre de Lectura de Reus, malgrat que la pandmia que patim oblig que l'esdeveniment se celebrs virtualment.

Sembla que haurem d'anar-nos acostumant. Vaig exposar una de les ponncies i confesso que no s el mateix parlar davant d'un auditori convencional, com fer-ho a l'objectiu de l'ordinador que, com un mirall, et torna en pantalla la teva prpia imatge. Prefereixo copsar directament el grau d'inters d'un auditori amb el qual pots interactuar. No obstant aix, la situaci aconsella practicar amb l'ordinador per treure el millor profit de les possibilitats que aporta Internet.

Hem d'agrair als organitzadors la convocatria d'aquest congrs, sobretot perqu han estat capaos de reunir un ampli ventall de ponents que fiem la guerra pel nostre compta, sovint investigant realitats complementries. Aquest fet es va fer evident en la dimensi territorial. Ho vaig comprovar en diferents ponncies, per molt especialment en la del professor Antonio Ario (UV), bon coneixedor de la cultura popular valenciana, amb qui els organitzadors em van contraposar -com qui diu i valgui la ironia-- per comparar la Catalunya del Sud i la Valncia del Nord. El contrast tamb es produ quan Manuel Santana de la Universitat de les Illes Balears va descriure la realitat associativa mallorquina amb notria abundncia de societats de socors mutus, que tamb eren aqu rere les societats corals. Ja en la conferncia inaugural es produ un clar contrast entre la sociabilitat descrita per Ramon Arnabat (URV) i Maria Zozaya-Montes (Universidade de vora) en descriure'ns els casinos elitistes espanyols -fins i tot el prestigis Ateneo Cinetfico Literario de Madrid-, tan lluny dels nostres ateneus i casinos populars interclassistes.

Diferent, per ms complementari amb lo nostre s el cas de les dues societats musicals de Llria, entre les ms prestigioses del Pas Valenci, cosa que t molt de mrit en una terra de molts i bons msics. Elvira Asensi (UV), juntament amb el professor de la URV Xavier Ferr (Centre de Lectura de Reus) van plantejar la qesti de la identitat. Aqu s on ens vam preguntar: per qu a Valncia bandes de msica i a Catalunya corals i ateneus? La cabussada de David Cao (UB) en l'agitat mar del segle XIX aconsella estudiar cas per cas, malgrat que vam comenar a veure un entrellat que caldr aprofundir. El relat d'algunes comunicacions. els debats posteriors a les ponncies i el colloqui de cloenda del congrs, van contribuir a posar llum a la foscor que, fins fa escasses dcades, mantenia la cultura popular en una injusta marginaci acadmica i una "regionalizacin" que havia imposat la dictadura. La CCEPC acaba de contribuir a trencar les barreres d'aquell confinament comunicant entre si estudiosos dels diferents territoris.

Constato la presncia majoritria de professors universitaris entre els ponents del Congrs. Fins no fa gaire eren molt pocs els que s'havien ocupat seriosament de la cultura popular (tan pocs que els seus noms fcilment es recorden: Termes, Sol...) S'ha produt un significatiu canvi d'actitud. Ho constato recordant que no va ser gens fcil vincular la Universitat al Congrs de Cultura Popular i Tradicional, que -amb 280 comunicacions i quasi tres milers de participants- desbord la capacitat del Palau de Congressos de la Fira de Barcelona, forant la celebraci d'una vintena d'mbits arreu de Catalunya, per acabar al cap d'un any fent la cloenda a Girona; precisament quan n'era alcalde en Joaquim Nadal qui -en presentar ara la meva ponncia-, accentu el fet que fos el ponent de ms edat. Em va semblar un elogi, no pels vuitanta anys ja complerts, sin perqu precisament -han passat quatre dcades- des de la tardor del 1980, quan m'ocupava de la redacci del Pla de Dinamitzaci del Servei de Promoci Cultural que incloa el ja referit congrs, que se celebr entre el desembre de 1981 i 1982.

L'any segent, celebrvem a Reus el tercer Congrs d'Ateneus, desprs del lapsus de setanta anys transcorreguts des del segon a Vilanova el 1913. Els anys possibiliten l'amplitud de la memria. No sc l'nic per qui han passat: un altre mbit del congrs el presidia Llus Miquel Prez, que el 1983 era el jove secretari del Centre de Lectura i n's actualment el president. El cito -com a Nadal- fent evidncia de la decisiva aportaci de l'associacionisme a la transici que preced la democrcia. Ambds van ser alcaldes de les respectives ciutats i han contribut al parlamentarisme brillantment. En el context de la meva intervenci vaig afirmar que les associacions culturals havien estat escola i cam d'innombrables vocacions de servei pblic. Podria posar molts altres exemples que ho demostren a bastament.

Aquell pla de dinamitzaci al que m'he referit va ser desenvolupat entre el 1980 i el 1985. Tamb vam convocar a congrs l'excursionisme a fi de remarcar els seus orgens culturals, regidors i activistes van ser cridats a reflexionar en el marc d'unes Jornades d'Estudi de la Problemtica Cultural, els cors de Clav van celebrar el seu primer congrs en el marc d'una multitudinria Expocultura, les agrupacions dramtiques van celebrar congrs a Igualada el 1985, el mateix any en qu es feia un acurat debat en el Centre Cultural de Terrassa entorn de la dinamitzaci de les rees urbanes de nova creaci... Aquells congressos van generar la convocatria del II Congrs de Cultura Popular i Tradicional, celebrat el 1995. Em van fer pronunciar la conferncia inaugural en el carismtic Teatre Metropol de Tarragona, seu d'un antic patronat obrer. Quasi una dcada desprs: els Debats al Territori impulsats per les federacions de cors claverians, d'Ateneus, del Teatre Amateur i dels Clubs Unesco van posar les bases de l'Ens de l'Associacionisme Cultural. Tots sn a l'origen del congrs que ha convocat la CCEPC -i van dotze!- i dels sis que ha celebrat la Federaci d'Ateneus o del que convoc l'Ens entre el 2007 i el 2008, afirmant-se en la necessria independncia respecte de l'administraci pblica.

En la meva intervenci vaig referir-me a la investigaci de la realitat cultural que existia a Catalunya quan es va superar l'opressi de la dictadura. Les respostes a ms de 50 preguntes dirigides als 937 ajuntaments van ser la base de l'Atles Cultural de Catalunya, que va ser exposat a l'Expocultura/1984, comarca per comarca, poble per poble. Era la demostraci palpable que tots plegats -associacions i activistes- havem constitut la "generaci del silenci", com ens la defin Manuel Cubeles, una cita obligada ara que se celebra el seu centenari. Un segle abans que ell nasqus, a la Pobla de Segur naixia el Com de Particulars que ha esdevingut l'ateneu ms antic de l'Estat. Naixia contra el caciquisme, per de seguida va connectar amb les idees de la Illustraci, que aviat va escampar per Catalunya Josep Anselm Clav, burlant la prohibici de crear societats obreres, impulsant a casa nostra la societat avanada que s'estava desenvolupant al nord dels Pirineus. Vet aqu com durant dos segles l'associacionisme ha configurat un model de societat fonamentat en la universalitzaci de la cultura.

Article publicat originalment a la revista Tornaveu el 17 de novembre de 2020.