Fotografia d'en Paco Candel i logotip de la Fundació
Inici La Fundació Activitat Francisco Candel Paco Candel: Catalunya, un sol poble
Francisco Candel

» La persona
» L'escriptor
» L'obra
» El polític
» Distincions
» S'ha escrit d'ell...


» Castellano


L'escriptor

Caricatura de Paco Candel Ha escrit novelˇles, contes i assaig, perň també un bon grapat d'articles i reportatges publicats en diversos diaris i revistes, des que dibuixava la capçalera de la revista Ideal, del barri de Can Tunis, fins ara mateix, que escriu al diari Avui i també a La Marina, revista dels barris que envolten la Zona Franca, on viu de sempre l'escriptor.

Gran part de la seva obra estŕ dedicada a l'onada migratňria espanyola a la regió barcelonina de mitjans de segle XX, amb la qual s'identificŕ: Hay una juventud que aguarda (1956), Donde la ciudad cambia su nombre (1957), Han matado a un hombre, han roto el paisaje (1959), Els altres catalans (1964), Parlem-ne (1967), Trenta mil pessetes per un home (1968), Los que nunca opinan (1971), Encara més sobre els altres catalans (1973), Un charnego en el senado (1979).

La fama li va arribar a Candel el 1957, amb la segona novelˇla, Donde la ciudad cambia su nombre, que li va publicar aquell editor enyorat que va ser Josep Janés. L'escŕndol que va acompanyar el llibre, motivat per les queixes de veďns que es reconeixien en les pŕgines del llibre, va ser un valor afegit, perň el va dur a dissimular en el futur els noms fins i tot de barris i carrers. Port seria Castell i la SEAT, als nous llibres, esdevindria l'ANSA. Res de nou: va fer com Puig i Ferreter quan a la novelˇla Servitud va dissimular La Vanguardia dels anys deu sota el nom de La Llanterna.

Entre la seva obra creativa cal destacar: Échate un pulso, Hemingway (1985), El juramento y otros relatos (1987), Aquella infŕncia esvaďda (1987), Les meves escoles (1998), Petit món (1999), Els altres catalans del segle XXI (2000), El sant de la mare Margarida (2001).

Us convidem a llegir l'article Por la entrepierna de la censura escrit per Andrés Naya a La Veu del Carrer (2005).

Fundació Privada Paco Candel - info@fundaciocandel.org - Sobre el web