Fotografia d'en Paco Candel i logotip de la Fundació
Inici La Fundació Activitat Francisco Candel Paco Candel: Catalunya, un sol poble
Activitat

» Editorials
» Notícies
» Fulls candelians
» Observatori social


» Castellano


Sílvia Cóppulo - Setembre de 2015
Descarrega'l en format PDF

Pels meus morts

Sílvia Cóppulo Pablo Iglesias, no sé què sap vostè, però de nosaltres, res, i menys encara dels nostres morts. Quan ha vist la trencadissa, s'ha disculpat. Ho ha fet tard i malament, de manera que ara als seus mítings ja no esmenta els nostres avis andalusos o murcians, aquells que, segons la seva cridòria, ara l'haurien de votar a vostè, un partit d'obediència espanyola, que això és el que ve a defensar a Catalunya.

M'han sabut greu les seves paraules, i m'han fet presents Juan i Sebastiana, els meus avis materns. Van arribar a Catalunya, com tants altres milers de persones, perseguint una esperança. Volien feina, pa a taula i un futur per a les seves filles. Tots dos es deien Martínez, que és el meu segon cognom. De seguida que van arribar es van barrejar amb la gent d'aquí i van voler aprendre'n l'idioma. Uns eren els altres, i tots som nosaltres.

Recordo que de petita mirava a la tauleta de nit de la meva mare el llibre Els altres catalans, de Paco Candel. Llegia el títol i ja llavors em preguntava qui eren els altres. Uns altres, sí, però catalans també, va escriure Candel. Un sol poble. Quan l'escriptor narrava com de magres les passaven els nouvinguts i com treballaven per prosperar, estava construint una societat més justa i igualitària, una de sola, la dels catalans i catalanes. Vaig tenir la sort de conèixer-lo anys més tard conversant-hi davant del micròfon i poder mirar-li els ulls petits, savis i compromesos.

I després de tot, després que des de totes les posicions socials i polítiques, aquesta Catalunya s'hagi alçat amb els que tenen vuit cognoms catalans -que són molt pocs-, i també amb els que en tenim tres, o dos, o cap, i s'hagi conjurat per construir el present junts sabent que aquesta és precisament una de les seves fortaleses, arriba vostè removent orígens i atorgant identitats. S'atreveix a pesar la catalanitat i ens reclama el vot a nosaltres, els que segons vostè som menys catalans, utilitzant la memòria dels nostres avis. No vull pensar que és un desvergonyit, així que més m'estimo creure que es tracta simplement d'ignorància. Alguns diuen que és pura desesperació per compensar una candidatura que no acaba d'anar. Per això furga en els ancestres.

Si el dia 28 de setembre Catalunya es lleva havent dit sí a organitzar-se independentment, continuarem tenint sang andalusa o murciana a les nostres venes. Els nostres afectes es mantindran intactes. Continuarem estimant els nostres cosins i podrem continuar teixint complicitats amb Espanya.

El poder i la identitat

¿De què parlem, doncs? Parlem de poder. De poder decidir com ens organitzem. En quin Estat volem ubicar-nos. Quin Estat volem ser. Es tracta de poder i no d'identitat; la identitat és única. I si, per un instant, pensem en els nostres morts i volem ser-los fidels, llavors no hi ha dubte. Ells van escollir Catalunya.

Article publicat originalment a El Periódico de Catalunya

Enviar a Delicious Enviar a Digg Enviar a La Tafanera Enviar a Menéame Enviar a Facebook Enviar a Twitter

Fundació Privada Paco Candel - info@fundaciocandel.org - Sobre el web