Fotografia d'en Paco Candel i logotip de la Fundació
Inici La Fundació Activitat Francisco Candel Paco Candel: Catalunya, un sol poble
Activitat

» Editorials
» Notícies
» Fulls candelians
» Observatori social


» Castellano


Núm. 4 - Pere Baltà - 21/03/2011
Descarrega'l en format PDF

Elogi de la feina ben feta dels Cors de Clavé

Pere Baltà

Escriptor i periodista.
President de la Fundació Paco Candel.
Actual director de la revista digital "Tornaveu".
Diputat a Corts III, IV i V legislatures.

La crònica de l'acte d'entrega del Memorial Francesc Candel 2009, el 4 de desembre de 2009, que distingí la Federació de Cors de Clavé, en ser concreta, no podia recollir l'elogi per la feina ben feta, que justificava la concessió del guardó a la més antiga organització federativa catalana. No obstant, el Memorial no li ha estat atorgat per un segle llarg de servei al país en el camp de la cultura i l'acció social, pels que també s'ho mereixeria, sinó per la tasca d'actualització del llegat de Josep Anselm Clavé, a partir de la commemoració de l'Any Clavé proclamat pel Parlament de Catalunya. Tota una dècada i mitja treballant per posar al dia una obra i un testament moral i cultural de valor incalculable, donat que els càlculs no es poden fer des del valor material, sinó des de la perspectiva de la contribució que el moviment coral que liderà Clavé ha fet per la consolidació a casa nostra d'una societat avançada, europea, solidària, justa i finalment democràtica.

Sobreviure al pas del temps i a les tempestes de la història ha estat un mèrit compartit pels dirigents i, per tant, pels presidents de les diferents organitzacions federatives del moviment claverià. Clavé va dirigir la coral L'Aurora entre el 1845 i el 1874; Aurea Rosa Clavé -la seva filla- l'Asociación Euterpense entre el 1874 i el 1901 (Ramon Escolà que ha rebuscat en els arxius de la Federació posa un interrogant en aquesta darrera dada i entremig situa Eusebi Benages i Bartomeu Mota com a presidents de l'Asociación de los Coros de Clavé); Joan Vidal (1909-1911) i Camil Mota (1911-1913) van presidir l'Asociación Euterpense de los Coros de Clavé; Josep Capdevila i Ventosa (1915-1934) i Benet Cordomí (1934- 39) van presidir la Unió de Societats Corals i Orfeons de Clavé.

La Guerra Civil portà a la clandestinitat activa la Federació i fins el 1951 no s'aconseguí la legalització d'uns nous estatuts i el propi Cordomí actuà de president fins el 1957. Josep Garcia i Guimaraes (1957-58), fou president a la mort de Cordomí. Josep Capdevila i Ventosa tornà a la presidència (1958-1969) sumant ni més ni menys que tres dècades senceres en el mig segle que separava 1915 de 1969. Josep Castilblanco i Creixell, que va promoure l'actual casal de la Federació entre 1969 i 1985, va ser rellevat l'any següent, a partir de l'aplicació de les conclusions del I Congrés de la Federació celebrat en el marc d'Expocultura 84, per Joan Hugué i Rovirosa (1985-89). El succeïren Joan Giralt i Ribas (1989-93) i Xavier Falcó i Gres (1993-95), que començà a plantejar la commemoració del 150 aniversari de la creació de la coral L'Aurora.

Tots ells van fer una contribució important a que el moviment claverià hagi estat durant més d'un segle el pal de paller del teixit associatiu català.

El que ha passat a partir del 1995, ha estat posar al dia el llegat fundacional aconseguint que el Parlament de Catalunya declarés l'Any Clavé. Recollint el testimoni del seu predecessor, Ramon Escolà i Ramia (1995- 2001) impulsà la dinamització de les estructures federatives, incorporà Joan Ramon Gordo a la gestió tècnica professional, va promoure les macrocorals i l'enregistrament de les partitures històriques de Clavé, amb l'acompanyament de la Banda Municipal de Barcelona que dirigia el mestre Josep Mut. L'exposició "Clavé al Cor. L'home i l'època" -promoguda per la Federació sota el patrocini de la Diputació de Barcelona que presidí Josep Anselm Clavé- recobrà la dimensió cívica del Mestre. Les iniciatives d'aquell període arribaren al zenit amb la cloenda de l'Any Clavé, que omplí el Palau Sant Jordi, i la concessió per l'Ajuntament de Barcelona de la Medalla d'Or de la Ciutat. S'ha de destacar també que el 2000 la Federació va rebre la Creu de Sant Jordi.

Antoni Carné i Parramon (2001-2009), l'altre president del període pel qual ha estat concedit a la Federació el Memorial Candel, completà amb noves propostes la tasca de dinamització empresa per Escolà. Consolidà la revista "L'Aurora" com a degana de la premsa cultural en llengua catalana. Impulsà la contribució dels Cors de Clavé al Fòrum de les Cultures amb l'estrena dels "Cants de pau" en un macroconcert que omplí el Palau d'Esports de Badalona. El 2003 la Federació fou declarada Entitat d'Utilitat Pública i s'impulsà la Trobada Internacional de Cors d'Homes. Potencià la presència de les corals a les Festes de la Mercè de Barcelona i les caramelles a la Trobada de Sau.

De la mà d'altres tres federacions d'entitats -la Federació d'Ateneus, la Federació de Grups Amateurs de Teatre i els Clubs Unesco-, amb els Debats al Territori, inicià una anàlisi crítica descentralitzada utilitzant les més modernes tècniques de comunicació. Les conclusions van portar a la creació de l'Ens de Comunicació Associativa, que ha acabat unint vint-idues federacions d'entitats en el projecte comú de posar la cultura popular -i amb ella les associacions- en el lloc que correspon a la contribució que han fet i fan al país.

El final del termini de vuit anys fixat en els estatuts de la Federació -fixat a proposta del propi Carné per afavorir el relleu- ha portat a l'elecció de Josep Cruells i Rovira, que formava part de la darrera junta directiva, com a nou president de la Federació. Ell mateix en recollir el Memorial Candel va fer un sincer elogi de la feina ben feta pels seus predecessors, al·ludint a la dificultat de superar-la. La ja llarga trajectòria dels Cors de Clavé ha demostrat que tothom ha contribuït al procés que darrerament s'ha consolidat. Cada president ha fet la seva aportació, alguns, com s'ha vist, millorant l'obra anterior potenciant la continuïtat. Sempre queda temps per aportar noves idees, però continuar l'obra ben feta té una gran importància. Sense aquest esperit els Cors de Clavé no haguessin superat la sobtada mort del fundador, ni el desconcert dels primers anys en què tanta falta feia, ni la repressió de la postguerra en què fou necessari seguir treballant en la clandestinitat. Els Cors de Clavé s'han guanyat la consideració de la societat i el respecte institucional.

En el seu moment, Josep Anselm Clavé impulsà el moviment coral a partir de la difusió popular de la cultura que la Il·lustració propugnava arreu d'Europa. Es van posar les bases que, en el darrer segle i mig, han construït un model de societat avançada, promovent certament la creació de corals, però també de societats obreres i de socors mutu, que a la vegada van generar ateneus instructius i mecanismes de previsió social com el mutualisme i les caixes d'estalvi. Totes aquelles associacions van ser el motor principal de la Renaixença, articulant front el poder d'un estat hostil, un país que ha superat el trasbals del segle XX -generalment poc favorable a Catalunya-, fins arribar al final de la darrera dictadura, per aportat nombrosos dirigents al procès democràtic.

El que s'ha volgut reconèixer amb la concessió del Memorial Francesc Candel 2010 a la Federació de Cors de Clavé, no ha estat altra cosa que l'impuls a l'aportació al conjunt de l'associacionisme cultural del segle XXI del missatge que Josep Anselm Clavé féu per la posteritat, actualitzantlo. Clavé parlava de la instrucció popular com camí cap a la llibertat, de la solidaritat per aconseguir la felicitat i de la creació d'associacions on plantejar la solució dels problemes endèmics col·lectius de la societat del seu temps. "Associeu-vos i sereu forts!" deia Clavé. Un segle i mig després d'aquest llegat, els seus seguidors han seguit fidels a aquella consigna fent, novament, un gran servei al seu país en posar-la al dia.

Febrer del 2010

Enviar a Delicious Enviar a Digg Enviar a La Tafanera Enviar a Menéame Enviar a Facebook Enviar a Twitter

Fundació Privada Paco Candel - info@fundaciocandel.org - Sobre el web