Fotografia d'en Paco Candel i logotip de la Fundació
Inici La Fundació Activitat Francisco Candel Paco Candel: Catalunya, un sol poble
Activitat

» Editorials
» Notícies
» Fulls candelians
» Observatori social


» Castellano


Núm. 23 - Carles Duarte - 01/01/2013
Descarrega'l en format PDF

Fundació Lluís Carulla

40 anys al costat de la cultura catalana

Carles Duarte



Carles Duarte i Montserrat
Director de la Fundació Lluís Carulla

Creada l'any 1973, la Fundació Lluís Carulla treballa per promoure la llengua, la cultura i els valors que configuren la societat catalana, amb la voluntat d'enfortir el sentit de pertinença.

La Fundació Lluís Carulla (abans, Fundació Jaume I, i des de 2014, Fundació Carulla) va néixer a partir de la iniciativa emprenedora de Lluís Carulla i Canals, en l'època que la repressió franquista imposava un gran silenci públic a la llengua i la cultura catalanes. Calia defensar-les i promoure'n l'ús per mantenir viva la identitat nacional catalana.

La Fundació Lluís Carulla ha dut a terme una labor cultural i educativa important i continuada, que ha tingut una repercussió social positiva i que ha rebut destacats reconeixements institucionals i socials. Tot això queda ben reflectit, per exemple, en els volums publicats per l'Editorial Barcino, les Nadales anuals o les successives edicions dels Premis Baldiri Reixac, els Premis d'Honor Lluís Carulla i els Premis d'Actuació Cívica.

Malgrat que fa anys que Catalunya ha recuperat l'autogovern, la llengua i la cultura catalanes continuen tenint notables dificultats per poder assolir una plena normalitat i continua essent ben fonamental i rellevant la tasca de la Fundació Lluís Carulla.

Actualment, la Fundació centra la seva acció fonamentalment en la llengua, la cultura escrita i els valors que configuren la societat catalana.

L'entitat vol treballar per enfortir dins la societat catalana la consciència d'una identitat que és fruit d'unes arrels i d'una història mil·lenàries, que han anat conformant el patrimoni que nosaltres hem heretat i que, en un compromís amb el futur, estem obligats a millorar, per llegar-lo, com una realitat viva, a les generacions futures.

L'hora del rellançament

Coincidint amb la celebració, el 2004, del centenari del naixement de Lluís Carulla i Canals, la Fundació Lluís Carulla va desenvolupar un procés de rellançament que s'inicià amb el canvi de nom per tal de recuperar el del seu fundador. El patronat va decidir canviar el nom de l'entitat, que passà a ser Fundació Lluís Carulla, amb el propòsit d'homenatjar l'home i l'obra que encarna el nom de Lluís Carulla i Canals, impulsor de la Fundació i del grup empresarial que li aporta el suport necessari per al desenvolupament de les seves activitats. Lluís Carulla i Canals no era només un gran home d'empresa, sinó també un enamorat de la cultura catalana i d'uns valors que la Fundació vol servir i contribuir a difondre.

D'entre les iniciatives d'aquest procés de rellançament, convé destacar la creació d‘uns nous premis d'estímul i reconeixement adreçats al món de l'educació en el lleure, els Premis d'Educació en el Lleure, i uns altres adreçats a promoure les bones pràctiques en immigració, els Premis Francesc Candel.

La creació d'una col·lecció divulgativa de clàssics catalans, la Biblioteca Barcino; d'una biblioteca digital i les publicacions de clàssics medievals catalans traduïts a l'anglès, al castellà i a l'alemany foren les apostes de l'Editorial Barcino. Pel que fa al Museu de la Vida Rural, s'inicià un procés de modernització i ampliació.

Amatent a les inquietuds i reptes de la societat catalana, la Fundació Lluís Carulla va crear l'Observatori dels Valors, la finalitat del qual vol ser el seguiment i la reflexió a l'entorn dels valors cívics, identitaris i socials dels catalans.

Premi d'Honor Lluís Carulla

El Premi d'Honor Lluís Carulla (abans, Premi d'Honor Jaume I, i des de 2014, Premi d'Honor Fundació Carulla), dotat amb 50.000 euros, es concedeix a persones vivents o entitats que amb la qualitat de la seva activitat científica, cultural o cívica hagin ajudat a enfortir la consciència de comunitat nacional i el sentit de pertinença a la cultura dels Països Catalans. En els darrers anys han estat premiades personalitats com Isona Passola i Joan Massagué.

Premis d'Actuació Cívica

Aquests premis (sis en total) estan dotats amb 5.000 euros cadascun i tenen per objectiu fer conèixer i distingir la tasca de persones vivents que sempre hagin actuat i actuïn al servei de la identitat pròpia dels països de parla catalana, en els diversos àmbits de la vida i de la relació humana, com l'ensenyament, els mitjans de comunicació, les ciències, l'art, la cultura popular, la música, el teatre, l'economia, el dret, l'acció social i cívica, etc. Una de les particularitats del guardó és que s'atorga a persones generalment poc conegudes, sovint anònimes, però que han desenvolupat una tasca exemplar en els diversos àmbits de l'activitat cultural catalana.

Premis Baldiri Reixac

Aquests premis estan destinats a l'estímul i al reconeixement de l'escola catalana. La dotació, que varia any rere any i que ara com ara supera els 100.000 euros, és fruit de les aportacions voluntàries que fan els receptors del llibre-nadala que la Fundació tramet cada any a persones interessades per la nostra cultura. Els premis, que es van endegar l'any 1978, el 2013 han arribat ja a la trenta-cinquena edició. Al llarg de la seva existència s'ha reconegut l'excel·lent 4 tasca de quasi tres-centes escoles, més de cent cinquanta mestres i milers de nois i noies d'arreu dels països de parla catalana. Hi ha tres modalitats diferents: premis a les escoles, premis als alumnes i premis als mestres i als professors. En paral·lel als premis, el 2012 s'ha instituït la realització anual d'una jornada pedagògica on els professors guardonats expliquen les experiències escolars reeixides.

Premis Francesc Candel

L'any 2004, davant les dimensions del fet immigratori i les repercussions socials que genera en molts àmbits, la Fundació Lluís Carulla va decidir instituir uns nous premis dedicats a reconèixer i a promoure les bones pràctiques en el camp de la integració de la immigració. La Fundació va considerar oportú que aquests premis duguessin el nom de Francesc Candel, Premi d'Honor de la Fundació l'any 1997 i autor del llibre Els altres catalans, publicat l'any 1964, una obra que ha esdevingut un referent de com convé enfocar el procés d'acolliment i d'integració. En recordem aquest fragment, que mostra la vigència del discurs que l'inspirava: "Amb els immigrants d'ara es produirà el mateix procés que amb els d'abans i amb els de sempre. Seran catalans. Qui ho dubta! Sobretot els fills; aquests -almenys per naixement- «altres» catalans (altres i també). Potser esdevindran catalans més a poc a poc, però tant se val." Els Premis Francesc Candel són convocats per la Fundació Lluís Carulla amb el suport de la Direcció General per a la Immigració de la Generalitat. Són cinc premis de 3.000 euros per a cada una de les bones pràctiques premiades. L'any 2013 s'ha arribat ja a la desena edició.

Premis d'educació en el lleure

Els Premis d'Educació en el Lleure són cinc guardons, dotats amb 4.000 euros cadascun, destinats d'una banda a promoure projectes i, de l'altra, a reconèixer i difondre experiències de caràcter educatiu dins l'àmbit de l'educació social i del lleure. Cal dir que s'atorguen a projectes i experiències d'educació en el lleure que tinguin en compte i que afavoreixin el sentiment de pertinença i el coneixement del país des d'un punt de vista lingüístic, cultural, geogràfic i històric.

Observatori dels valors

L'Observatori de la Fundació Lluís Carulla vol respondre a les inquietuds i als reptes de la societat catalana del segle XXI. La seva finalitat és el seguiment i la reflexió a l'entorn dels valors cívics, identitaris i socials dels catalans i les catalanes, amb clara voluntat d'esdevenir un espai de debat i de creació d'opinió. L'1 de febrer de 2006, la Fundació Lluís Carulla va signar un conveni de col·laboració amb ESADE, per tal que un equip de treball de la seva Càtedra Lideratges i Governança Democràtica s'encarregués de dur-ho a terme a través del projecte Quins valors per demà?. Els objectius generals d'aquest projecte són fer un diagnòstic de la situació present dels valors a Catalunya, detectar els punts crítics de desacord o controvèrsia, fixarse en els valors emergents, fer una proposta de valors en els diversos àmbits de l'esfera pública i apuntar línies per arribar-hi. El treball de l'Observatori s'ha concretat en la publicació de volums monogràfics dedicats a àmbits com el treball, la diversitat, les TIC o l'escola. L'any 2011 l'Observatori dels Valors va dur a terme l'Enquesta Europea de Valors a Catalunya 2009. Els resultats van sortir publicats a l'estudi Valors tous en temps durs, dirigit per Javier Elzo i Àngel Castiñeira.

El Museu de la Vida Rural

El Museu de la Vida Rural va ser construït l'any 1988 a la casa pairal de la família Carulla a l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà, Tarragona), amb la voluntat de recollir, preservar i difondre un llegat cultural que podem associar a un món rural que ens acosta el passat i que ens ajuda a entendre i a valorar el present. Des que Lluís Carulla va crear-lo, el Museu de la Vida Rural ha rebut més de mig milió de visitants.

El 2006, per tal d'adaptar el Museu de la Vida Rural al segle XXI, es va emprendre un procés de renovació, d'ampliació i de rellançament que comportà un augment de la superfície del Museu en 1.400 metres quadrats, concretats en un nou edifici, dissenyat per Dani Freixes, Premio Nacional de Diseño. L'edifici original, adjacent al nou, també va ser renovat de dalt a baix. Després d'un any i mig El matrimoni Lluís Carulla i Maria Font van impulsar la Fundació. 6 d'obres, el Museu va obrir les portes el 10 d'octubre de 2009. D'un museu expositiu es va passar a un museu explicatiu que aconsegueix treure profit dels mitjans audiovisuals i sistemes interactius i que fa un repàs de la pagesia tradicional fins als nostres dies, tot posant èmfasi en la industrialització del camp i en el debat actual sobre la sostenibilitat de l'activitat agrícola.

L'any 2012 Dani Freixes va aixecar un nou edifici, annex, entre els dos ja existents. Amb 765 m² de superfície acull una àrea pedagògica, una nova sala d'exposició i una nova zona d'arxiu.

A part de l'exposició permanent del seu fons museogràfic, el Museu de la Vida Rural dedica una atenció especial (mitjançant exposicions temporals, presentacions de llibres, etc.) a convertir-se en un focus d'irradiació de cultura que serveixi de referent per al territori.

El 2010, l'Editorial Barcino va iniciar la col·lecció Museu de la Vida Rural amb la publicació del catàleg del museu, titulat Amb la força de la mà de l'home. L'ha seguit, entre altres, el volum Cròniques rurals. El testimoni de vint personalitats del nostre país en la seva relació amb el camp i l'entorn rural.

L'any 2011 el Museu de la Vida Rural va convocar la I Beca Maria Font de Carulla, amb l'objectiu d'incentivar la recerca etnològica i cultural. La beca patrocinarà bianualment treballs que abordin des de qualsevol vessant humanística el món de la ruralia, ja sigui passat, present o futur.

La Nadala

La Nadala de la Fundació Lluís Carulla és una publicació amb voluntat divulgativa sobre algun aspecte rellevant i d'actualitat de la cultura i la societat catalanes. Escriptors i historiadors de reconegut prestigi han tingut des de sempre el seu espai a la publicació. Nascuda l'any 1967, la periodicitat de la Nadala és anual, té 100 pàgines i és a tot color.

La publicació de la Nadala, una de les activitats més emblemàtiques de la Fundació Lluís Carulla, ajuda a dotar els Premis Baldiri Reixac d'estímul i reconeixement a l'escola catalana. La Nadala, de la qual s'editen 8.000 exemplars, serveix, a més, per felicitar el Nadal a tots aquells subscriptors que la reben.

Les darreres Nadales han estat dedicades a temes com Dau al set. La segona avantguarda catalana i Fotografia catalana contemporània. Dels anys 70 fins a l'actualitat. La Nadala del 2013 estarà centrada en el fet casteller.

L'Editorial Barcino

L'Editorial Barcino va iniciar la seva tasca l'any 1924 de la mà del 7 filòleg Josep Maria de Casacuberta (Barcelona, 1897-1985). L'any 1972, la Fundació Lluís Carulla es va fer càrrec de la gestió de l'Editorial. El 2005 el Museu d'Història de Catalunya va realitzar l'exposició Clàssics i més. L'Editorial Barcino i Josep M. de Casacuberta, per tal de commemorar els 80 anys de la fundació de l'Editorial.

El projecte editorial més important de Barcino és la col·lecció Els Nostres Clàssics, dedicada a l'edició crítica de textos catalans des dels orígens de la llengua. Els Nostres Clàssics ha assolit un prestigi universal per la cura i el rigor científic de les edicions. Les darreres han estat el Llibre de Fortuna i Prudència de Bernat Metge i els dos volums amb l'edició crítica de l'Obra completa de Pere Torroella.

Els Nostres Clàssics Autors Moderns constitueix la continuació cronològica de la col·lecció. S'hi publiquen textos dels segles XVI al XVIII amb la intenció de mostrar la sintonia de la literatura catalana d'aquest període amb els moviments culturals europeus coetanis. Hi han aparegut, entre d'altres, Teatre burlesc català del segle XVIII i la Crònica de Miquel Parets.

Una col·lecció divulgativa: la Biblioteca Barcino

L'Editorial Barcino va iniciar el 2004 un procés de renovació per adaptar-se amb èxit a les noves necessitats del mercat editorial i va crear la col·lecció de caràcter divulgatiu Biblioteca Barcino. La primera obra publicada va ser una versió en català modern i traduïda al castellà i a l'anglès de les Homilies d'Organyà. L'han seguit una versió divulgativa del Llibre de Sent Soví (2006), l'antologia Per haver d'amor vida (2008), d'Ausiàs March, o el Tractat de l'amor heroic, d'Arnau de Vilanova.

Cap a la internacionalització

El 2006 l'Editorial Barcino va iniciar diversos projectes de traducció dels clàssics catalans medievals a les llengües cultes europees. D'una banda, va signar un acord amb l'editorial anglesa Tamesis per publicar clàssics catalans en anglès. Els volums sorgits d'aquest projecte han estat, entre d'altres, The Catalan Expedition to the East: from de Chronicle of Ramon Muntaner i Portraits of Holly Women, d'Isabel de Villena. D'altra banda, Barcino també va tancar un acord amb l'editorial barcelonina DVD Ediciones, per tal de coeditar clàssics catalans traduïts al castellà. Els fruits d'aquest conveni han estat, per exemple, el Libro de Sent Soví o el Curial y Güelfa. En els propers anys es continuarà aquesta tasca amb l'editorial Pre-Textos.

En el marc de la Fira de Frankfurt 2007, Barcino va arribar a un acord amb l'editorial LIT Verlag per iniciar la col·lecció Katalanische 8 Literatur des Mittelalters (Literatura Catalana Medieval). El primer volum, aparegut el 2008, va ser la traducció alemanya de Curial und Guelfa. L'han seguit Des Esels Streitrede d'Anselm Turmeda o Der Traum de Bernat Metge. Barcino també preveu publicar traduccions de clàssics catalans a l'italià de bracet amb Edizioni dell'Orso.

Amics dels Clàssics

El setembre de 2010 l'editorial Barcino va impulsar la creació del grup Amics d'Els Clàssics, amb la finalitat de donar a conèixer la publicació de textos clàssics als seus lectors i potenciar la seva vinculació amb la rica tradició literària medieval. El grup, que ja compta amb més de 5.000 Amics de tot el territori, ofereix informació sobre novetats editorials, articles d'opinió, invitacions per a actes socials al voltant de la literatura i descomptes en rutes culturals; regala llibres i entrades per a espectacles i compta amb espais de trobada i participació com el Facebook, el blog i el Twitter.

Tast de clàssics: textos adaptats a la llengua actual

Durant el 2011 l'Editorial Barcino, partint de l'èxit obtingut pel grup Amics d'Els Clàssics, va fer una passa més per fer accessibles els textos dels autors més importants de la literatura catalana antiga als lectors contemporanis: la col·lecció Tast de clàssics. Els dos primers volums publicats van ser Poesia de Jordi de Sant Jordi, en versió de Carles Duarte, i Una tria d'Ausiàs March, en versió de Josep Piera. Escriptors i poetes actuals adapten les obres de grans autors medievals per tal de retornar-les als lectors d'avui amb un llenguatge proper i entenedor que, alhora, en faci evident la qualitat literària. El 2012 s'han publicat El somni de Bernat Metge, en versió d'Alba Dedeu, i Jesús i les dones d'Isabel Villena, en versió de Marta Pessarrodona.

Enviar a Delicious Enviar a Digg Enviar a La Tafanera Enviar a Menéame Enviar a Facebook Enviar a Twitter

Fundació Privada Paco Candel - info@fundaciocandel.org - Sobre el web