Fotografia d'en Paco Candel i logotip de la Fundació
Inici La Fundació Activitat Francisco Candel Paco Candel: Catalunya, un sol poble
Activitat

» Editorials
» Notícies
» Fulls candelians
» Observatori social


» Castellano


Núm. 18 - Joaquim Ferrer - 08/12/2014
Descarrega'l en format PDF

Bernard Vauleon i la seva tesi sobre "Donde la ciudad cambia de nombre"

Joaquim Ferrer

Historiador
Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1985-1988)
Fou senador i diputat a les Corts i diputat al Parlament de Catalunya

L'espai europeu és una realitat forjada pels segles, però el coneixement i la proximitat entre tots els qui el compartim ha anat canviant amb les èpoques i actualment ja no ens sorprèn que en qualsevol camp de l'activitat humana hi hagi una informació i intercanvi que anteriorment havia estat difícil o impossible.

Concretament, en el camp de la literatura, l'espai europeu, avui completat amb les aportacions de l'est del continent és una realitat dinàmica, creativa i en què ressonen les veus dels seus idiomes, de les tradicions, històries i realitats plurals.

En aquest espai es considera una prova eloqüent de l'interès d'una obra literària el fet que motivi l'estudi en les aules universitàries d'un país a l'altre. Quan això passa diem: aquest autor que havia aconseguit l'èxit en el seu propi marc, està transcendint al general europeu.

Doncs bé, això justament és el que reflexa la tesi de Bernard Vauleon de la Université de Haute-Bretagne feta el 1978 sobre la novel·la Donde la ciudad cambia de nombre de Francesc Candel, que l'autor universitari data el començament el 18 de desembre de 1976 a Pordic.

En el pròleg recorda l'autor d'aquest estudi com descobrí Candel el 1969 a través de dues obres: Viaje al rincón de Ademuz (Editorial Nova Terra. 1968) i Los hombres de la mala uva (Editions G.P. 1969), i com aviat el va atreure la novel·la Donde la ciudad cambia de nombre que Candel havia publicat el 1957 i que esdevindria l'objecte del seu estudi.

En la introducció l'autor es sent fascinat pel llenguatge que utilitza Candel, que no defuig l'expressió del carrer, de la vida quotidiana que l'envolta i es proposa analitzar l'obra esmentada, que li "sembla la més representativa" en dos aspectes: primer, com a testimoni socio-lingüístic; i segon, com a testimoni socio-literari.

Per justificar la seva tria, Vauleon ressenya unes "Notes bio-gràfiques" sobre Candel i explica com s'inicià l'aventura literària d'aquest autor, que demostra que la vocació, l'afany d'escriure, la necessitat d'explicar el que es viu i de denunciar-ho és present des de les primeres ratlles.

Primera Part: Les paraules que utilitza

Comença aleshores la Primera Part de l'estudi dedicat "Al testimoni socio-lingüístic" a partir d'una evidència, Candel no és un autor d'aquells que escriuen "la llengua el més acadèmica possible", ben al contrari, utilitza "una llengua, sobretot, viva i real". Bernard Vauleon afirma tot seguit: Donde la ciudad cambia de nombre és una mina lingüística, on hom troba de costat, una barreja que no és feta per l'autor, és la transcripció de la realitat lingüística, de la comunitat en la que viu i escriu (és a dir, els barris marginals de Barcelona), on s'hi troben catalanismes, gal·licismes, anglicismes i altres "ismes", expressions i refranys, familiars, populars, trivials, que formen una llengua acolorida, subtil i expressiva".

Així doncs, afirma: "l'estudi de la llengua utilitzada per l'autor suposa l'estudi del lèxic i dels seus components, de la sintaxi i de les seves característiques en el que es refereix a la gramàtica i l'estudi de les combinacions més freqüents en el que fa a la retòrica".

De la pàgina 12 a la 103 l'autor de l'estudi analitza paraula per paraula els mots que utilitza Candel. A l'inici d'aquest acurat estudi es diu: "la vana temptativa del franquisme d'esborrar la llengua catalana, ha portat a una catalanització de l'espanyol que es parla".

En el món que descriu Candel s'hi reconeix "una Barcelona que és una ciutat oberta amb nombroses influències, per la situació geogràfica (proximitat de la frontera francesa), econòmica (centre d'atracció important de l'emigració interior, port obert de la Mediterrània). La llengua que es parla en el "suburbi" ho testimonia i s'hi troben entre els anglicismes escampats en el món sencer, les aportacions de França i de diverses regions d'Espanya, sense oblidar les del poble dels gitanos".

A continuació, Vauleon, analitza paraula per paraula com aquell qui té a les mans cada peça d'un trencaclosques i que valorant-la pren sentit l'obra que en sorgeix.

Segona Part: Les realitats que descriu

L'autor reconeix que l'obra de Candel "entusiasmà a tots aquells qui esperaven una literatura veritablement popular".

A l'analitzar el conjunt de les 265 pàgines que comprèn la novel·la, l'autor de l'estudi afirma: "només 55 pàgines estan dedicades a tractar el tema específic" (...) "Hi ha la impressió molt clara que després d'haver assajat de barrejar (la línia anecdòtica i la línia temàtica), i havent negligit la primera retornà a l'anècdota, segurament per suggeriment de l'editor".

Candel explica el que vol explicar i que clarament és un clam contra la injustícia que pateixen la gent que descriu en la novel·la i ho fa: "explicant les coses tal com jo les coneixia, sense preocupar-me massa dels seus efectes. (...) Jo no sóc partidari de l'art per l'art. (...) Vivim una època en què la novel·la com a novel·la en si no m'interessa. M'interessa com a fenomen emanant de l'home, no com a simple individu que tendeix a expressar-se sol, sinó com ésser que forma part d'una societat que ajuda a millorar; m'interessa com a vehicle interpretatiu d'idees i de fets que no és pas possible d'expressar en altres gèneres i per d'altres mètodes".

Aquesta Segona Part de l'estudi comprèn des de la pàgina 104 a la 146 i en ella s'analitzen: l'Esquema de la novel·la, l'objectiu, el receptor i l'emissor

En les darreres ratlles, l'autor diu: "Esperem que aquest treball haurà aportat un gra de sorra al ciment que ha de ser la lingüística entre el llenguatge i la literatura, així com una clau per a l'estudiant i el lector curiós que voldrà penetrar en el món literari de Francesc Candel". I data l'acabament del treball a Pordic, el 30 d'octubre de 1977.

Encara hi ha una Tercera Part que comprèn "Documents Annexos" on es troba una entrevista a Francesc Candel realitzada per Albert Bensoussan per a la revista Les Langues Modernes (juliol-agost 1967) on quan li pregunten si s'integra en el corrent de la novel·la social espanyola, contesta: "Tal vegada no m'integro o no m'integren en la novel·la social espanyola. Faig novel·la social d'una manera inconscient, mentre altres ho fan per opinions politíques". Referint-se a l'èxit de la novel·la Donde la ciudada cambia de nombre, recorda que s'han fet "13 edicions en castellà, s'ha traduït a l'alemany, al flamenc, cinc capítols al rus i un capítol per a la televisió alemanya".

Completen aquests Annexos un Índex dels mots citats en la Primera Part de l'estudi, un Índex de la novel·la, un Índex de topònims i una àmplia Bibliografia.

En resum, aquest estudi universitari de Bernard Vauleon sobre Donde la ciudad cambia de nombre demostra l'interès que desvetllà i la importància que tingué i que té actualment per a conèixer com eren algunes realitats socials al voltant de la ciutat de Barcelona en començar la segona meitat del segle XX, en plena dictadura franquista, quan Candel s'esforça per descriure com són les coses malgrat la censura i la versió totalitària que les pretenia amagar i els personatges de la seva novel·la pateixen una vida envoltada per la misèria.

Enviar a Delicious Enviar a Digg Enviar a La Tafanera Enviar a Menéame Enviar a Facebook Enviar a Twitter

Fundació Privada Paco Candel - info@fundaciocandel.org - Sobre el web