Fotografia d'en Paco Candel i logotip de la Fundació
Inici La Fundació Activitat Francisco Candel Paco Candel: Catalunya, un sol poble
Activitat

» Editorials
» Notícies
» Fulls candelians
» Observatori social


» Castellano


Núm. 13 - Joaquim Ferrer i Roca - 01/12/2010
Descarrega'l en format PDF

Uns barris i una parròquia explicats per Francesc Candel

Joaquim Ferrer i Roca

Historiador
Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1985-1988)
Fou senador i diputat a les Corts i diputat al Parlament de Catalunya

La literatura ha estat considerada a vegades com una fantasia de la qual cal admirar-ne la capacitat d'imaginar situacions. Aquesta és una manera d'escriure, però quan les ratlles que va fent un escriptor són la descripció de la realitat, aleshores els llibres esdevenen una eina per conèixer millor com és el món on vivim.

Francesc Candel fou un escriptor sorgit de, i fidel a, les realitats socials en les quals vivia i, en conseqüència, tots els seus llibres i els milers d'articles que va publicar formen una impressionant crònica de la vida dels treballadors amb qui va compartir angúnies, projectes i esperances. Aquesta és la raó per la qual seguim admirant els seus llibres, per la capacitat de descripció i per la profunditat amb què s'explica.

Fa uns dies, la Fundació Paco Candel, situada en els Jardins de Can Sabater, en els barris barcelonins que envolten la muntanya de Montjuïc, del Polvorí fins a Can Tunis, va organitzar una taula rodona sobre un dels primers llibres de Candel, Historia de una parròquia, publicat el 1971, llibre triat molt encertadament per a aquesta sessió, ja que enguany és el centenari de la Parròquia de la Mare de Déu de Port, l'església que ha aixoplugat tantes i tantes iniciatives de promoció dels habitants d'aquells barris. Promoció cultural, social i, evidentment, espiritual.

En la taula rodona que va moderar Rafael Hinojosa, patró de la Fundació i bon coneixedor del barri des de la seva antiga militància en la Joventut Obrera Catòlica (JOC) i la posterior experiència política, hi va intervenir l'actual rector de la parròquia, mossèn Josep Hortet, qui va aprofità per mostrar el llibre que recull l'immens treball fet des de la parròquia en cent anys, així com els problemes, les mancances, la guerra del 1936-1939, la posterior dictadura franquista i la posterior recuperació de les llibertats. La parròquia sempre ha estat una eina al servei dels veïns.

Va intervenir també Josep Maria Espinàs, durant molts anys regidor de l'Ajuntament de Barcelona del Districte Sants-Montjuïc, qui havia establert sòlides relacions amb la parròquia molts anys abans, en els seus anys de joventut, i amb els també aleshores joves d'aquests barris.

A continuació, Esther Pardo va recordar com la vida veïnal creava una relació familiar i com ara, en créixer tant els barris, això esdevé més difícil, tot i que hi perviu un sentit de comunitat.

Per la meva part, em vaig referir a aspectes del llibre Historia de una Parròquia que m'havien impressionat especialment, com l'esforç en l'educació espiritual i cultural que es feia des de l'escola, i l'organització dels avantguardistes que confluïen en l'extraordinària Federació de Joves Cristians de Catalunya que el 1936 fou perseguida per uns i el 1939 pel franquisme, que la va acabar prohibint. La lectura d'aquest llibre em va portar a rellegir un dels primers llibres del Candel, Donde la ciudad cambia de nombre, publicat el 1961, on ja descriu de manera clara i tendra la realitat social que l'envolta. Per aquest gran escenari hi va passant gent amb una vida difícil, molts d'ells en clara marginació i, enmig de tots ells, autèntics herois, com el metge del dispensari o els vicaris. També hi trobem la vida que va descabdellant-se dia a dia amb penes i alegries i els comentaris irònics i incisius del Candel.

Va seguir un col·loqui en què van participar molts dels assistents a l'acte que tenien episodis per explicar i que s'afegien a la vida que descriuen els llibres del Candel; els comentaris naixien de la mateixa percepció, dels mateixos barris i completaven la vida que entre tots havien viscut. Aquest és el secret de la literatura del Candel: ella sorgeix de la vida i ell l'explica amb coratge i sentiment.

Enviar a Delicious Enviar a Digg Enviar a La Tafanera Enviar a Menéame Enviar a Facebook Enviar a Twitter

Fundació Privada Paco Candel - info@fundaciocandel.org - Sobre el web