Fotografia d'en Paco Candel i logotip de la Fundació
Inici La Fundació Activitat Francisco Candel Paco Candel: Catalunya, un sol poble
Activitat

» Editorials
» Notícies
» Fulls candelians
» Observatori social


» Castellano


Núria Feliu visita la Fundació Candel
07/11/2012

Núria Feliu amb el president de la Fundació Candel, Pere Baltà, i els patrons Julio Baños i Ferran Soriano. Coneixedors de la relació d'amistat que unia la popular cantant Núria Feliu amb Francesc Candel, se la convidà a visitar la seu social de la Fundació, on fou atesa per diferents membres del Patronat, el president Pere Baltà i els patrons Julio Baños i Ferran Soriano, així com la secretària executiva, Marianela Adolfo, que li van explicar la feina que s'està desenvolupant a fi de preservar la memòria i l'obra de Candel. Durant una llarga conversa la cantant explicà algunes anècdotes fruit de la seva amistat amb l'escriptor, amb qui coincidí al grup de teatre de La Pipironda. L'entrevista acabà amb el compromís d'enregistrar els records referits a fi d'incorporar-los al banc de dades de la Memòria Candeliana que la Fundació està desenvolupant.

Complementem aquesta notícia amb l'article que Pere Baltà va escriure sobre Núria Feliu al número 44 de Tornaveu (06/11/2011).

Núria Feliu, mig segle de cançons en català

Mig segle de professió és quelcom que s'ha de celebrar, però són pocs els professionals de la música que poden fer-ho com Núria Feliu, amb una gran festa al Gran Teatre del Liceu. Vol dir que ha fet molts amics i ha deixat una fonda petjada; després d'una carrera tan remarcable no descobrirem la Núria: omple el Liceu perquè ha recorregut Catalunya de banda a banda cantant els estàndards internacionals més populars, quasi sempre adaptats al català per Josep Maria Andreu, un lletrista eficaç, potser perquè és, alhora, un gran poeta. La Núria també ha recobrat la nostra música popular: els cuplets d'entreguerres, la comèdia musical catalana, les sardanes més estimades...

La Feliu, sobretot, ens ha fet escoltar en català moltes de les melodies més universals. Ens ha emocionat interpretant les cançons del cinema i de Broadway, plenes de glamur, ens va sorprendre cantant boleros amb els entranyables Guacamayos, ens ha fet vibrar amb el jazz, de la mà de Tete Montoliu, sense oblidar-se dels poemes d'Espriu o Apel·les Mestres... Tot plegat fent un servei impagable a la normalització lingüística en l'àmbit musical. Hi havia qui devaluava la seva obsessió per demostrar que tot, absolutament tot, es podia cantar en català. No s'adonaven que, de tant en tant, la gent vol divertir-se, i que tenim tot el dret del món a sentir-nos catalans també als envelats de les festes majors.

Dins del moviment engegat pels Setze Jutges que va esdevenir la Nova Cançó, la Feliu marcava una clara diferència. No calia que tothom es posés a composar cançons que cridaven a la rebel·lió i al patriotisme. Algú havia d'importar els nous corrents musicals que es produïen al món. La seva quasi es pot dir que va ser una feina en solitari, com si es tractés d'un apostolat en pro de la música popular en català. No obstant, quasi sempre recuperava els orígens en els que s'havia inspirat la Nova Cançó i expressava el seu particular homenatge a Jacques Brel, Lou Bennet, la Mistinguett... Fins i tot aquests darrers anys, quan feia camí pels escenaris del país acompanyada al piano per Lucky Guri, no s'oblidava quasi mai de la seva versió del "Clar país", per fer-nos pujar a tots plegats l'autoestima. També ho va aconseguir cantant al seu barri de Sants en un duet memorable amb Josep Carreras, confirmant que l'estimació pel paisatge on ens hem fet grans pot fer-lo l'indret més universal, si l'homenatge es fa des de la categoria artística d'aquests dos amics i veïns de Sants.

Finalment l'han convidat a pronunciar el pregó de les festes del seu Sants i li han fet una geganta que serà present a les cercaviles. Núria Feliu ha decidit deixar de cantar, però ho tornà a fer en el darrer homenatge al Liceu; quan torna a fer bolos recitant les lletres d'una selecció de memorables sardanes cantades, de les que són autors alguns del més insignes poetes catalans, escollides per un expert estudiós del sardanisme com és el sabadellenc Lluís Subirana, compartint un nou servei a la causa de Catalunya.

Núria Feliu, aquesta ànima compromesa amb el seu país, sovint posant-lo per davant d'una carrera artística de mig segle, és un referent de la voluntat de tornar al poble el gust de cantar les pròpies cançons i de superar les prohibicions polítiques que havien aconseguit entristir-nos. No ho va fer sola; les corals i els orfeons van conservar la memòria de la música popular i alguns intèrprets melòdics la van seguir. La societat civil va aconseguir aquella sonada victòria del "Se'n va anar" -interpretat per Raimon i Salomé- amb lletra del ja referit Josep Maria Andreu i música del mestre Borrell. Però cap d'ells va dedicar la vida a cantar en català.

La Núria Feliu fins i tot es llançà a l'aventura d'editar un llibre amb lletres en català de molts estàndards internacionals, amb la intenció de convèncer les formacions musicals (bona part d'elles cobles-orquestra) del fet que a la gent també els agrada ballar en català. Va ser una bona idea, que segurament ha contribuït a que aquestes formacions introduïssin algunes de les melodies del llibre en els seus repertoris, encara que es tendeix a tocar-les a l'hora del concert de Festa Major. Un camí cap a la normalització que, com dèiem al principi, en gran mesura ha impulsat la popular i admirada cantant. Coneixent-la, creiem que aquesta no serà la seva darrera iniciativa. Segur que ja n'està pensant alguna.

Enviar a Delicious Enviar a Digg Enviar a La Tafanera Enviar a Mename Enviar a Facebook Enviar a Twitter

Fundació Privada Paco Candel - info@fundaciocandel.org - Sobre el web