Fotografia d'en Paco Candel i logotip de la Fundació
Inici La Fundació Activitat Francisco Candel Paco Candel: Catalunya, un sol poble
Activitat

» Editorials
» Notícies
» Fulls candelians
» Observatori social


» Castellano


Assemblea de l'associacionisme cultural català al Palau de la Generalitat
23/02/2012

Els participants a l'assemblea de l'Ens de Comunicació Associativa. Trenta anys han portat el moviment associatiu cultural des de la història a conquerir el seu futur. És el temps que separa la celebració del I Congrés de Cultura Tradicional i Popular (Barcelona 1981 - Girona 1982) de l'Assemblea que l'Ens de Comunicació Associativa celebrà fa uns dies al Palau de la Generalitat. L'esdeveniment d'aquell congrés va ser un esclat: quasi tres mil participants i les gairebé tres-centes ponències i comunicacions presentades van desbordar la capacitat del Palau de Congressos de Montjuïc i l'esdeveniment, que s'havia de celebrar en un cap de setmana, s'acabà al cap d'una any a la Casa de Cultura de Girona, després de catorze àmbits reunits arreu del territori, on la cultura popular i tradicional omplí de festa places i carrers.

Aquell Congrés inicià un procés que ha durat tres dècades i ha estructurat el món de la cultura popular i tradicional, amb la celebració de nous congressos sectorials i la creació d'estructures federatives, àmbit per àmbit. Les Societats Musicals van constituir la seva Federació a Sant Carles de la Ràpita el 1981. Els ateneus tornaven al Centre de Lectura de Reus per celebrar-hi el seu tercer congrés després de tres quarts de segle: d'allà sorgí el projecte de l'actual federació. En el sí de l'Expocultura del 1984, els Cors de Clavé van posar les seves estructures al dia celebrant congrés. El 1985, Igualada acollia el Primer Congrés de Teatre Amateur de Catalunya del que sorgí la Federació, i els Pessebristes també creaven la seva. A Sabadell es constituí l'Agrupació de Colles Geganteres, a Manresa l'Agrupament d'Esbarts Dansaires. El 1989 es constituí la Coordinadora de Colles Castelleres. El 1990 es creà la Federació Sardanista de Catalunya. El 1992 naixia la Coordinadora de Centres d'Estudis. Les associacions de La Roda, que sorgí el 1977, és constituïren en Fundació el 2003, i com ella la majoria dels àmbits que avui integren l'Ens de Comunicació Associativa, com és el cas del Moviment Coral Català que des del 1995 agrupa diverses organitzacions federatives, entre elles el Secretariat de Corals Infantils. En el mateix procés anaren sorgint l'Agrupació de Trabucaires, l'Agrupació del Bestiari Festiu, la Coordinadora de Pastorets, la Federació de Diables i Dimonis, els grups culturals del Gran Orient de Catalunya. La Fundació Paco Candel s'unia al procés amb l'afany de tornar a les associacions tant com aquestes havien fet per l'autor d'Els altres catalans.

Ha estat un llarg procés el que ha portat el moviment associatiu fins aquí. Al bell mig de tot, el sardanisme s'autoconvocava a congrés, cosa que també feien les corals en ocasió de l'Any Clavé entorn del 1999. El 1987 s'havia celebrat el segon Congrés d'abast global convocat pel Centre de Promoció de Cultura Tradicional i Popular Catalana, que va ser una útil reflexió entorn les ponències encarregades a destacats experts, marcant la política popular del Departament de Cultura.

Al marge de l'administració, però amb el seu suport, la Federació dels Cors de Clavé, la Federació d'Ateneus, la Federació de Grups Amateurs de Teatre i els Clubs Unesco de Catalunya iniciaven una interessant experiència de reflexió amb els Debats al Territori, una plataforma que pretenia fer prospectiva sobre el futur de l'associacionisme. De les conclusions d'aquests debats sorgí la necessitat de crear una plataforma que unís voluntats en l'afany de projectar adequadament l'activitat associativa cap als mitjans de comunicació i demanar a les diferents administracions un tractament d'acord amb la importància del conjunt de la cultura popular. Aviat es van aprovar els estatuts de l'Ens, creant l'oficina de comunicació que ben aviat convocà el I Congrés de l'Associacionisme Cultural Català, que ens ha portat fins aquí sobre bases tan concretes com fer una adequada divulgació de l'activitat associativa, integrar i comprometre el jovent en la direcció de les associacions, tornar a ser un espai obert a la integració de nouvinguts i potenciar la defensa de la llengua i la cultura pròpies de Catalunya.

Els objectius principals han estat conquerits amb la projecció al conjunt dels mitjans de comunicació, de la que ha estat una evidència la informació que els darrers anys ha dedicat Televisió de Catalunya a la divulgació de tradicions festives i costums, abans marginades. El segon objectiu era fer de pont amb les institucions públiques. Val a dir que la darrera assemblea celebrada al Palau de la Generalitat, és la culminació d'un procés en el que els representants de l'Ens de Comunicació Associativa han estat atesos a totes les instàncies, des del Parlament, on s'ha informat els grups polítics que l'integren, als ajuntaments, les diputacions i els organismes del govern de la Generalitat, on s'ha rebut i escoltat als representants de l'Ens. Es pot dir que les personalitats més representatives de la política catalana -tant si eren a l'oposició com al govern- han atès l'Ens. Ho va fer el president Montilla i ho ha fet ara el President Mas.

Podríem dir que s'ha aconseguit la desitjada normalitat, fins i tot en un moment tan delicat com aquest, en el que l'economia impossibilita complaure tothom. Una antiga demanda que fou la principal conclusió d'aquell congrés que mobilitzà tanta gent ara fa trenta anys, la creació d'un institut per a l'associacionisme i la cultura popular va ser novament posada a la consideració de l'executiu, des del plantejament que aconsella posar en mans de la societat civil les institucions que aquesta pugui assumir.

El president Mas, fent gala d'un clar coneixement de la qüestió, entomà la proposta anunciant que es tractarà en el si del govern. Les seves paraules van acabar de complaure els representants de les federacions, que ja gaudien i elogiaven el fet que l'assemblea es pogués celebrar en el propi Palau de la Generalitat, tan i tan significatiu per a tots els presents.

Editorial del número 50 de la revista digital Tornaveu.

Enviar a Delicious Enviar a Digg Enviar a La Tafanera Enviar a Mename Enviar a Facebook Enviar a Twitter

Els presidents de les institucions membre de l’Ens amb el president de la Generalitat. D'esquerra a dreta: Manel Cubeles (Secretariat de Corals Infantils de Catalunya), David Sunyer (Moviment Coral Català), Josep Cruells (Federació de Cors de Clavé), Jordi Agut (Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya), Antoni Ortiz (Federació Catalana de Societats Musicals), Alfons Udina (Agrupament de Bestiari Festiu i Popular de Catalunya), Antoni Moliné (Coordinadora de Trabucaires de Catalunya), Lluís Puig (CPCPTC), Josep Ma Porta (Federació Catalana de Pessebristes), Antoni Viñes (ADIFOLK), Lluïsa Celades (Fundació La Roda), Bartomeu Puig (Federació Sardanista de Catalunya), Gilbert López, (Agrupament d’Esbarts Dansaires), Artur Mas (President de la Generalitat de Catalunya), Antoni Carné (ENS), Oriol Illa (Moviment Laic i Progressista), Josep Ma de Ramon (Coordinadora de Pastorets de Catalunya), Josep Rafecas (Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya), Josep Santesmases (Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana), Pere Baltà (Fundació Candel). (Fot. J. Contreras).El president de l’Ens, Antoni Carné, llegint el seu discurs d’obertura (Fot. J. Contreras)El president de la Generalitat saludant el president de la Fundació Candel, Pere Baltà. (Fot. J. Contreras)

Fundació Privada Paco Candel - info@fundaciocandel.org - Sobre el web