Fotografia d'en Paco Candel i logotip de la Fundació
Inici La Fundació Activitat Francisco Candel Paco Candel: Catalunya, un sol poble
Activitat

» Editorials
» Notícies
» Fulls candelians
» Observatori social


» Castellano


Isabel-Clara Simó presenta un escenari pessimista de l'ús del català
26/11/2018

Isabel-Cara Simó durant la conferència. L'escriptora nascuda a Alcoi, autora d'obres fonamentals per entendre la literatura contemporània en català com La salvatge (Premi Sant Jordi, 1993), actual degana de l'Institut d'Estudis Catalans ha impartit la conferència, El català avui, dins del cicle La Conferència de l'Ens, en una sessió que ha arrencat amb un cert pessimisme per part de l'autora, tot i que a través d'algunes intervencions del públic assistent el sentit general ha virat cap a un cert optimisme, arribant a contagiar l'ànim de l'autora que recentment ha publicat Jonàs, novel·la que destaca per un tractament innovador de la narrativa que inclou notes a peu de pàgina, entre d'altres recursos.

"Acadèmicament estem salvats", ha considerat l'autora diverses vegades, tant per la relació entre l'Institut d'Estudis Catalans i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua -"entre lingüistes no hi ha cap dubte de la unitat de la llengua"-. És en el carrer on Simó ha situat un retrocés de la llengua, tot i que el "coneixement s'ha ampliat". El principal motiu que ha esgrimit la directora de la revista Canigó (1971-83) és que el català encara arrossega l'estigma de llengua de segona. Aquest prejudici es pot combatre amb fets -la importància per a la novel·lística universal de Tirant lo Blanc, o en l'àmbit poètic, la figura Ausiàs March- o la certesa que cap llengua és secundària i que les llengües internacionals si ho són, és perquè han estat precedides per un exèrcit, com l'escriptora ha recordat la frase del filòleg Jesús Tusón.

Amb tot, el pas del món de les idees a la realitat és complex i aquest s'ha de donar al carrer, a l'espai d'intercanvi ,i és aquí on Isabel Clara-Simó ha esmentat la facilitat amb què un catalanoparlant es passa al castellà davant el mínim dubte que el seu interlocutor no comparteixi l'ús de la llengüa, sense plantejar-se si, tot i així, el pot entendre perfectament. "Hem d'evitar canviar de llengua, evitar sentir-nos culpables i maleducats, si insistim en la nostra llengua; hem de ser tossuts i dignes perquè si perdem la llengua, perdem la nostra identitat i aleshores hem acabat com a poble", ha exposat cap a la recta final de la seva intervenció l'escriptora.

Al torn de participació del públic, que cal destacar que ha estat molt participatiu, diverses persones han contrastat les opinions d'Isabel Clara-Simó, moltes d'elles basades en vivències extretes d'un dia tan essencial com l'1 d'octubre del 2017. "Les persones han canviat la seva manera de pensar, sigui quin sigui l'idioma que parlin, moltes han decidit fer un pas endavant i això anirà acompanyat d'un reforç en el coneixement del català", ha expressat Pere Baltà, president de la Fundació Candel, de la qual precisament Simó n'és patrona. Altres veus més optimistes s'hi han sumat a la d'en Pere, de manera que la mateixa Isabel Clara-Simó, que ha partit exposant que "no veureu cap lingüista optimista", finalment s'ha contagiat de cert optimisme.

Article publicat originalment a Tornaveu el 21/11/2018

Enviar a Delicious Enviar a Digg Enviar a La Tafanera Enviar a Mename Enviar a Facebook Enviar a Twitter

Fundació Privada Paco Candel - info@fundaciocandel.org - Sobre el web