Fotografia d'en Paco Candel i logotip de la Fundació
Inici La Fundació Activitat Francisco Candel Paco Candel: Catalunya, un sol poble
Activitat

» Editorials
» Notícies
» Fulls candelians
» Observatori social


» Castellano


Joaquim Ferrer: Passat, present i futur
17/05/2016

Artur Mas i Joaquim Ferrer Hi ha persones que amb el seu compromís ens guanyen el futur. En Joaquim Ferrer, que ens va deixar ahir als 78 anys, era d'aquests. Podríem repassar la història i veuríem una persona compromesa al servei d'un país, Catalunya. Va lluitar contra el franquisme des de la clandestinitat, va contribuir a la recuperació de la democràcia i a la construcció de l'autogovern, i va defensar la sobirania de Catalunya per esdevenir un Estat. També podríem analitzar els seus anys més recents i constataríem la seva vocació de servei: des del lloc que fos, sempre preguntava en què podia ajudar. I podríem mirar al futur i posar-lo d'exemple per als joves del país. El seu pòsit ara són fonaments.

El seu accent era social. Era dels que es van encendre amb aquella cita bíblica de "un cel nou i una terra nova". Va fundar amb en Josep Pallach el Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya. Venia de la tradició socialdemòcrata i va apostar clarament per Convergència com a partit central del país. Ell representava la idea de centre ampli, de vocació europea, que uneix socialdemòcrates que accepten el mercat i gent de tradició liberal que accepten l'estat del benestar. I aquesta idea, que ell compartia, és més vigent que mai: és present i és futur. Va compartir camí polític amb en Pere Baltà o en Rafael Hinojosa, que també van transitar de la tradició socialista a Convergència i van compartir camí intel·lectual amb assajos polítics conjunts.

En Joaquim encarnava les paraules en fets; del terreny de les idees al de l'acció. Ho mostra la seva trajectòria política, des del Govern com a conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya; al Parlament, al Congrés o al Senat, o en el camp de les idees a la Fundació CatDem. Era un home de cultura. Com a historiador es va especialitzar en el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) i en el moviment obrer i sindical català, refutant que s'oposés a la tradició catalanista.

Va presidir la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, fundada pel bisbe Torres i Bages. Encarnava així les bondats de dos mons que alguns -des de la superficialitat, i l'estereotip- han intentat enfrontar. Congeniava dons, valors socials i espirituals. En una entrevista a Catalunya Religió qualificava el Concili Vaticà II, convocat pel Papa Joan XXIII, com "una porta d'esperança" i, coherent amb les seves idees, assegurava que durant el franquisme repartia l'encíclica Pacem in Terris de Joan XXIII amb el mateix dinamisme que els pamflets clandestins en contra de Franco.

Per a ell, Catalunya havia de ser una societat incardinada en "el civisme del segle XXI". "El nostre gran objectiu és el món global, i el civisme ens ha de fer útils al món sencer, un món que sigui proper i interrelacionat, globalitzat fruit dels intercanvis comercials però també en l'intercanvi ideològic" deia, i reblava afegint que "el civisme és l'alternativa al frau, a l'opressió, a la resignació i a la passivitat. L'objectiu del civisme és aconseguir un món més just per a tots. El civisme neix en cada persona i cristal·litza en cada poble".

Ens devem al seu llegat polític, social, espiritual i cívic. El millor dels honors és transmetre'l a les futures generacions del país. Es mullava i era coherent. Feia que les seves paraules s'encarnessin en la seva vida. El seu camí va ser passat i, fins ahir, present. Que la seva trajectòria sigui futur també depèn de tots nosaltres. Ho farem per tu, Joaquim.

Obituari escrit pel MHP Artur Mas i Gavarró amb motiu de la mort de Joaquim Ferrer

Enviar a Delicious Enviar a Digg Enviar a La Tafanera Enviar a Mename Enviar a Facebook Enviar a Twitter

Fundació Privada Paco Candel - info@fundaciocandel.org - Sobre el web