Fotografia d'en Paco Candel i logotip de la Fundació
Inici La Fundació Activitat Francisco Candel Paco Candel: Catalunya, un sol poble
Activitat

» Editorials
» Notícies
» Fulls candelians
» Observatori social


» Castellano


De Candel a nosaltres, els catalans
19/11/2014

D'esquerra a dreta: Eliana Oliveira de Freitas, Víctor Alexandre, Lluïsa Celades, Jusèp Boya, Marta Xirinachs, Lluís Cabrera Sánchez i Pere Baltà. Un apassionat debat sobre identitat i llengua van ser els eixos de la taula rodona De Candel a nosaltres, els catalans que va tenir lloc al Museu d'Història de Catalunya amb la presència dels ponents Víctor Alexandre, escriptor i periodista, autor
de Nosaltres, els catalans; Lluís Cabrera Sánchez, president de la Fundació del Taller de Músics i de l'entitat Altres Andalusos; Eliana Oliveira de Freitas, autora del llibre Ajudeu-me! El crit d'una llengua que vol seguir viva; i Lluïsa Celades, presidenta de la Fundació La Roda d'Accions Culturals i del Lleure.

L'acte es va iniciar amb la presentació de Jusèp Buya, director del Museu d'Història de Catalunya (MHC); Pere Baltà, president de la Fundació Paco Candel; i Marta Xirinachs, subdirectora general de Política Lingüística, que també va fer de moderadora.

El primer a prendre la paraula va ser Jusèp Buya, que com a profundament aranès i català que se sent, de llengua materna occitana, es va mostrar molt orgullós d'haver iniciat recentment la seva etapa com a director del MCH amb una exposició sobre la vida i obra de Candel, en motiu del 50è aniversari de l'obra Els altres catalans. Va parlar del concepte Catalunyes, en plural, on tothom es pot sentir català, independentment d'on hagi vingut, i va desitjar que en els pròxims temps els presents puguin veure com el Museu expliqui la diversitat de colors del nostre país. Agafant el testimoni de Buya, Pere Baltà va recordar a Candel com a gran analista social de les migracions de principis de segle passat i va desitjar que la feina de l'autor fos útil per a entomar les migracions actuals. També va recordar que a punt d'acabar els actes de commemoració d'aquest any 2014, encara falten els de més impacte, com el festival de cant coral De Clavé a Candel o el documental sobre l'autor que s'estrenarà a TV3.

Marta Xirinachs va fer d'enllaç entre la presentació i la taula rodona, agraint als presents que van fer possible la concreció de l'acte, i va posar sobre la taula dades espectaculars de l'evolució demogràfica del país que han influenciat l'ús de la llengua, com ara el fet que fa 30 anys a Catalunya hi havia 90 mil persones que havien nascut fora i que a 2013 són més d'un milió tres-centes mil. Per Xirinachs això demostra que més que mai el nostre país és un sol poble.

Oberta la taula rodona, Víctor Alexandre, el primer a parlar, va titllar de gegantí el llibre Els altres catalans i absolutament vigent. Per Alexandre el llibre de Candel és un testimoni de primer ordre per recordar que els fets que explica, infrahumans, van existir. I va recordar la pel·lícula La piel quemada de Josep Maria Forn, inspirada en l'obra de Candel, que considera juntament amb la de l'escriptor dues de les obres catalanes més importants a nivell europeu.

Lluís Cabrera, d'origen andalús, va explicar que en el mateix moment en què va arribar a Catalunya es va sentir català i va aprendre la llengua. En aquest sentit, va reivindicar el dret de sentir-se com un més defugint el nosaltres o vosaltres. Per aquest motiu va ser un dels fundadors de l'associació Els altres andalusos que treballa per evitar per exemple que se'ls associï a un tipus de folklore andalús que pot suscitar un cert rebuig a una part dels catalans. Per contra, va trobar a faltar que des de les institucions del país no es reivindiquin més els intel·lectuals andalusos.

Lluïsa Celades, va recordar la figura d'Antoni Maria i Badia Margarit, que ens ha deixat recentment. També va explicar els 37 anys d'existència de La Roda i la feina social que està fent prioritzant per sobre de tot la integració social, ja que un dels principals problemes en què es troben és precisament la d'aquelles persones que s'aïllen de la realitat del país de manera conscient. Va agrair la feina dels més de 1000 voluntaris de la seva organització que hi treballen desinteressadament.

Finalment Eliana Oliveira de Freitas, va fer un exercici d'extreure frases d'Els altres catalans en relació a l'ús de la llengua quan, per exemple, s'explica que en una conversa es passa per defecte a la llengua castellana quan l'interlocutor l'usa. Oliveira, brasilera d'origen, va fer evidents les dificultats que va tenir per practicar el català davant d'aquest fet. I, en aquest sentit, va explicar que la conclusió a la qual solen arribar els immigrants que arriben és que aprendre català no és necessari. Per això, Oliveria va voler conscienciar als catalans de parlar la seva llengua.

Enviar a Delicious Enviar a Digg Enviar a La Tafanera Enviar a Mename Enviar a Facebook Enviar a Twitter

De dreta a esquerra: Jusèp Buya, director del Museu d'Història de Catalunya; Marta Xirinachs, subdirectora general de Política Lingüística; i Pere Baltà, president de la Fundació Paco Candel.Taula de ponents formada per Víctor Alexandre, escriptor i periodista, autor de Nosaltres, els catalans; Lluís Cabrera Sánchez, president de la Fundació del Taller de Músics i de l'entitat Altres Andalusos; Eliana Oliveira de Freitas, autora del llibre Ajudeu-me! El crit d'una llengua que vol seguir viva; i Lluïsa Celades, presidenta de la Fundació La Roda d'Accions Culturals i del Lleure.Aspecte de la sala del Museu d'Història de Catalunya plena d'espectació.

Fundació Privada Paco Candel - info@fundaciocandel.org - Sobre el web