Fotografia d'en Paco Candel i logotip de la Fundació
Inici La Fundació Activitat Francisco Candel Paco Candel: Catalunya, un sol poble
Activitat

» Editorials
» Notícies
» Fulls candelians
» Observatori social


» Castellano


L'associacionisme cultural, camí d'integració social
20/10/2014

De dreta a esquerra, Josèp Buya, director del Museu d'Història de Catalunya; Antoni Carné, president de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català; i Pere Baltà, president de la Fundació Paco Candel. Organitzat per l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català i la Fundació Paco Candel, el Museu d'Història de Catalunya (MHC) va acollir la taula rodona Associacionisme Cultural, camí d'integració social, en el marc de les activitats paral·leles de l'exposició Candel. Els altres catalans. Un acte que va acollir una nodrida representació de l'associacionisme català que va debatre per treure conclusions de present i de futur, i on es va coincidir en la necessitat d'organitzar-se i sistematitzar protocols d'actuació per contribuir a la integració de la "nova immigració".

La presentació de la taula rodona va anar a càrrec del director del MHC, Josèp Buya, el president de la Fundació Candel, Pere Baltà, i del president de l'Ens, Antoni Carné, que a més, va ser el moderador de l'acte. I Rafael Hinojosa va actuar com a relator, recollint les conclusions de les diferents intervencions posteriors.

Mentre Jusèp Boya va felicitar els presents per la seva participació en l'acte, Pere Baltà va agrair al Museu el fet doble d'acollir l'exposició sobre Candel i l'oportunitat d'un debat d'aquestes característiques. Com a assistent a l'acte, també va prendre la paraula, Carme Arenas, directora del PEN Català, que va anunciar la suma de la seva entitat als actes de commemoració del 50è aniversari d'Els altres catalans organitzant una xerrada sobre Candel i la censura al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Antoni Carné va donar inici a la taula rodona demanant als ponents un exercici de síntesi i propostes de futur. En aquest sentit, va llançar preguntes a l'aire amb l'objectiu d'incitar el debat en relació, per exemple, al paper d'integració dels castellers, la consciència sobre la responsabilitat de crear una sola societat o si s'actua com autèntics motors d'integració.

El primer a prendre la paraula va ser Miquel Botella, expresident Coordinadora de Colles Castelleres, que va aportar les conclusions d'una enquesta feta entre els castellers on destacava la diversitat i representació social dels seus integrants. En aquest sentit, va desgranar els atributs de les colles castelleres: la necessitat de comptar amb molta gent i diversa, pel que fa a edats i complexitat física, oferir un espai acollidor, un aprenentatge d'un ofici, la vinculació gradual amb el grup, una activitat gratuïta, el sentit de pertinença i una font d'emocions i adrenalina. I va concloure que tot plegat és únic i exclusiu del món casteller, ja que cap altra activitat associativa pot oferir tot això, ja que el món associatiu està molt fragmentat.

Lluïsa Celades, presidenta de la Fundació La Roda, va fer un retrat biogràfic de l'evolució de l'entitat des de la seva creació el 1977, per preguntar-se en l'actualitat cap a on va el teixit associatiu. El creixement de la Roda també ha provocat que compti amb gent de totes les edats, oferint arrels als nouvinguts, constatant les dificultats d'entrar en col·lectius amb un component religiós potent. També va destacar l'objectiu de promoure la cultura, la llengua i els costums catalans, lluitant per fer una Catalunya més gran, més unida i més feliç.

Rosa de les Neus, de la Plataforma per la Llengua, va destacar el valor de la cohesió social de la llengua catalana gràcies a la càrrega cultural que du associada i a la capacitat d'integració, que fa que es trenquin murs i fronteres. També va fer un repàs a les activitats de la seva entitat dinamitzant les xarxes d'entitats de persones immigrades, l'edició de guies i manuals en tots els idiomes per orientar les persones nouvingudes, les activitats d'intercanvis d'experiències o les parelles lingüístiques. I va concloure que el camí cooperatiu i de dinamització dóna molts fruits.

Eloi Miralles, estudiós de la cultura popular, va destacar Vilafranca del Penedès, com a ciutat bressol del model de festa major que ha estat referència de molts municipis. Unes festes majors que ha estat eines d'integració social, així com també el món dels castellers a principis del segle passat.

L'últim torn de paraula va ser per Enric Saurí, sociòleg, que va presentar algunes de les conclusions de l'estudi sobre la diversitat i integració del món associatiu basat en dos punts: com s'incorporen els nouvinguts i què fan en aquest sentit les entitats de cultura popular. En aquest sentit va explicar que tots els nouvinguts que s'acaben integrant, provinents de nivells alts de vulnerabilitat, i que entenen la llengua i el fet d'estar vinculats amb la cultura popular, se'ls amplia les oportunitats socials.

Finalment, Rafael Hinojosa, membre del Patronat de la Fundació Candel, va destacar la integració com a factor comú en el discurs de tots els ponents i va triar un argument de cadascú. De Botella, la dada que del 25 al 40% dels integrants de les colles castelleres no són natius de Catalunya. De Celades, va recordar els riscos que van assumir els activistes associatius en l'època franquista. De de les Neus, l'eina d'integració que suposa la llengua catalana. De Miralles, l'experiència pròpia de formar part d'una pinya castellera com a fet integratiu. I de Saurí, les conclusions de l'estudi del món associatiu.

En el torn de paraules va destacar l'aportació de Josep Viana, vicepresident de la Federació Catalana de Societats Musicals, que va proposar que les entitats incloguessin formalment als estatuts la implicació en la tasca d'integració social i una partida pressupostària per a donar-hi suport.

Enviar a Delicious Enviar a Digg Enviar a La Tafanera Enviar a Mename Enviar a Facebook Enviar a Twitter

Durant la presentació de l'acte, Pere Baltà, president de la Fundació Paco Candel; Josèp Buya, director del Museu d'Història de Catalunya; i Antoni Carné, president de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català. Imatge de la taula de ponents sobre l’Associacionisme Cultural, camí d’integració social.Imatge de la sala cedida pel Museu d'Història de Catalunya on va tenir lloc la taula rodona.Carme Arenas, directora del PEN Català, a primera fila, asseguda la segona per la dreta.

Miquel Botella, expresident Coordinadora de Colles CastelleresLluïsa Celades, presidenta de la Fundació La RodaRosa de les Neus, de la Plataforma per la LlenguaEloi Miralles, estudiós de la cultura popular

Enric Saurí, sociòlegTaula dels ponents.Josep Viana, vicepresident de la Federació Catalana de Societats MusicalsRafael Hinojosa, membre del Patronat de la Fundació Candel

Fundació Privada Paco Candel - info@fundaciocandel.org - Sobre el web