Fotografia d'en Paco Candel i logotip de la Fundació
Inici La Fundació Activitat Francisco Candel Paco Candel: Catalunya, un sol poble
Activitat

» Editorials
» Notícies
» Fulls candelians
» Observatori social


» Castellano


Què pensa un nord-africà quan veu una actuació dels castellers?
15/10/2014

D'esquerra a dreta: Rafael Hinojosa, Lluïsa Celades, Enric Saurí, Miquel Botella i Antoni Carné Article d'Àlvar Andrés Elias (Ens de l'Associacionisme Cultural Català) publicat originalment a Xarxanet.org el 17/10/2014.

A la taula rodona del Museu d'Història de Catalunya, el dimarts 14 d'octubre s'ha fet evident que, a banda que el teixit associatiu és una via per a la integració social dels nouvinguts, el que hi ha en el fons de tot és l'enriquiment que es dóna entre les dues parts, tant pel nouvingut com per l'associació. Fent memòria, Eloi Miralles, membre dels Castellers de Vilafranca i estudiós de la cultura popular, en la seva ponència ha destacat el paper de la immigració dels anys 50 i 60, provinent de la resta d'Espanya: "Sense la participació de murcians, extremenys i aragonesos, entre d'altres, l'existència de les colles castelleres hauria estat en perill, ja que sectors de la població catalana benestant consideraven menors aquestes i altres manifestacions de cultura popular".

"Tothom qui entri a una colla castellera, sempre serà ben rebut", ha considerat Miquel Botella, ex president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, fent referència a dues característiques cabdals que faciliten la integració a les colles castelleres: la necessitat de formar un grup nombrós, "sempre hi falten camises" en l'argot casteller, i l'aprenentatge gradual de "l'ofici", ja que amb una explicació elemental qualsevol que s'hi apunti ja pot formar part del castell des del primer dia. Malgrat això, en les intervencions dels ponents va planar un cert desencís vers el programa 'Tots som una colla'. Promogut per la Coordinadora de Colles Castelleres i amb suport institucional, el programa "ha aconseguit augmentar el coneixement dels castells, però això no s'ha concretat en una participació permanent dels nouvinguts a les colles", ha reflexionat Botella.

Accions continuades

"Programes com 'Tots som una colla' o accions puntuals com ara jornades de participació són importants perquè ens fan visibles, però el que realment farà possible la participació dels nouvinguts és el treball continuat, sortir al carrer i parlar amb ells...Ens hem preguntat mai què pensa un nord-africà quan veu una actuació dels castellers?", ha opinat Enric Saurí, sociòleg coordinador de l'estudi 'Diversitat i integració en l'associacionisme cultural català', escollit en la 1a convocatòria de beques atorgades per l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català. A continuació, Saurí ha fet una crida per tal que les associacions i entitats entrin en contacte amb els serveis socials i d'acollida locals: "S'ha demostrat que les entitats que han establert aquestes xarxes han incorporat molts nouvinguts".

La Plataforma per la Llengua porta temps fent aquest 'treball de formigueta' a través de l'edició de manuals en diversos idiomes que permeten als nouvinguts conèixer Catalunya. "També els assessorem o realitzem acompanyaments, i un cop aconseguim una bona entesa, els proposem tallers i promovem la participació a les entitats", ha informat Rosa de les Neus Marco, membre de la Plataforma.

Al torn de paraules, Josep Viana, vicepresident de la Federació Catalana de Societats Musicals, ha proposat que les entitats incloguin un apartat dins dels estatus que faci constar la seva voluntat d'integració social, així com també que les associacions dediquin una part dels seus recursos econòmics o materials per actuacions inclinades a possibilitar la integració. "En l'àmbit musical, podria ser la concessió de beques per a les escoles de música vinculades a les societats musicals, o el préstec d'instruments", ha exposat a tall d'exemple Viana. "És important que aquest missatge arribi no només a les juntes de les entitats, sinó que tots els membres d'una associació tinguin present la gran capacitat d'integració de les entitats", ha afegit Saurí que amb el seu estudi ha comprovat que els nouvinguts, tant d'un nivell econòmic més alt com més baix, se senten atrets per unes manifestacions populars catalanes potents i vives. "Sovint se sorprenen en veure una cultura present al carrer i amb un fort arrelament, que contrasta amb algunes manifestacions dels seus països que ells mateixos consideren com a carrinclones", ha conclòs Saurí afegint que la cultura popular mai pot deixar de ser "una cultura de carrer, festiva i per a tots".

Precisament, Antoni Carné, president de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català ha demanat que les entitats es replantegin el lloc que ocupen a la societat i ha fet una crida per a que les entitats posin en comú els seus projectes pel que fa a la integració i d'aquí "neixin noves idees i actuacions". "En el fons a tots ens mou el desig de fer un país més gran i unit", ha resumit Lluïsa Celades, presidenta de la Fundació La Roda, una associació d'entitats que treballa per apropar la cultura popular a infants i adolescents, dedicant bona part dels seus esforços a promoure la integració dels sectors més desfavorits.

La taula rodona, organitzada per l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català i la Fundació Paco Candel, s'ha emmarcat dins les activitats paral·leles a l'exposició 'Candel. Els altres catalans', que, en commemoració del 50è aniversari de la publicació del llibre 'Els altres catalans', s'exhibirà al Museu d'Història de Catalunya fins l'11 de gener de l'any vinent. "L'èxit de l'obra de Candel va ser connectar amb el teixit social i associatiu i escampar el seu missatge a través dels activistes culturals", ha reconegut Pere Baltà, president de la Fundació.

Enviar a Delicious Enviar a Digg Enviar a La Tafanera Enviar a Mename Enviar a Facebook Enviar a Twitter

Miquel Botella en la seva intervencióRosa de les Neus Marco, de la Plataforma per la LlenguaEloi Miralles en la seva intervencióEnric Saurí, sociòleg

Josep Viana al torn de paraula dedicat al públic

Fundació Privada Paco Candel - info@fundaciocandel.org - Sobre el web