Fotografia d'en Paco Candel i logotip de la Fundació
Inici La Fundació Activitat Francisco Candel Paco Candel: Catalunya, un sol poble
Activitat

» Editorials
» Notícies
» Fulls candelians
» Observatori social


» Castellano


Pere Baltà: "El miracle de Candel és aconseguir que avui ja no es parli de murcians, xarneguos o sudaques"
10/06/2014

Foto de família dels assistents al dinar-tertúlia Cruïlla de Debat en el moment en què té la paraula el ponent Pere Baltà. Conferència sobre el 50è aniversari d'Els altres catalans que Pere Baltà, president de la Fundació Paco Candel, va fer el dimecres 14 de maig de 2014 a l'Ateneu Barcelonès, en el marc del dinar-tertúlia Cruïlla de debat coordinada per Pilar Blasco i Enric Cirici.

Extracte dels apunts dels organitzadors dels passatges més interessants de la conferència de Pere Baltà.

El ponent comença agraint la invitació i ens felicita per l'alt nivell que Cruïlla manté. Espera que algun dia es pugui incorporar a la tertúlia.

Ens porta dos documents. Un és el programa d'actes de la commemoració del 50 aniversari de la publicació d'Els altres catalans, commemoració que no hem de confondre amb l'Any Candel. Com que el centenari del seu naixement no està tan lluny, s'ha volgut reservar, i de moment es fa el cinquantenari i així tindrem un altre esdeveniment per celebrar. La crida ha sigut un èxit i com que els recursos són escassos s'ha confiat en la col·laboració de molta gent que hi aporta els coneixements propis a nivell professional.

L'altre document és un exemplar de la col·lecció de textos que amb el nom de Fulls Candelians edita la Fundació. Es tracta de la ponència que Pere Baltà va fer quan van concedir la Medalla d'Or de la Generalitat a Francesc Candel.

Més que de la biografia, que creu que tots coneixem, Pere Baltà prefereix parlar-nos de vivències. Es van conèixer quan ell feia periodisme i trobava que en Paco era una persona molt assequible. Els dos vivien a la vora del Llobregat, en Candel a la Marina de Sants i ell al Prat. Quan va escriure Donde la ciudad cambia su nombre la seva escriptura contrastava amb les novel·les burgeses, edulcorades per la pressió de la censura franquista. A l'obra hi descriu la Barcelona desconeguda, la Barcelona on s'abocaven les escombraries, on els immigrants del sud plantaven les seves barraques... El llenguatge de Candel descrivia una realitat que el règim amagava. Llegint autors com Steinbeck -que retratava la immigració del sud d'Estats Units cap a Califòrnia- s'adonà que ell tenia a la vora un món semblant i el va voler retratar; ho féu amb tant realisme que cometé l'error de descriure personatges reals amb noms reals. L'editor Josep Janés no se'n va adonar i el publicà, produint-se un gran escàndol; però com que no només era amant de la literatura sinó també un bon comercial, aconseguí treure clandestinament edicions de l'obra, que havia estat retirada.

Candel mostrava una gran sensibilitat i capacitat d'anàlisi social. Parlava de l'estraperlo, dels que estaven a les presons, dels que venien de l'exili... Pere Baltà s'adonà que els personatges descrits per Candel eren clients de l'establiment que tenien els seus pares, cal Marcelino, una mena de taberna, cafè, fonda, on es trobaven els immigrants.

Després publicà ¡Échate un pulso, Hemingway! Molts dels seus amics, que el diumenge anaven mudats a ballar, vivien sota els ponts de l'autovia i ell hi anà un dia i veié que allà hi havia autèntics pisos amb neveres de gel, com una rèplica de les cases andaluses excavades al terra. Això contrastava amb un reportatge publicat a la revista El español on es deia que el Prat era el lloc d'Espanya amb una renda per càpita més alta, i això era cert perquè hi havia fàbriques importantíssimes, una agricultura que exportava a mig Europa, un aeroport en desenvolupament... Ell buscava la manera de denunciar-ho i va escriure un article on simulava una anada als habitatges dels ponts de l'autovia amb un amic que li retreia com era possible que el Prat fos el lloc més ric d'Espanya i hi hagués gent vivint sota els ponts. L'article es publicà, alguns diaris de Barcelona el van reproduir i Ràdio Pirenaica se'n feu ressò. No només s'havia denunciat un fet important sinó que va ser l'inici de la seva carrera periodística. A la universitat tenia amics que vivien en barris on es feien cooperatives d'habitatge, i va acabar el reportatge proposant la creació d'una cooperativa al Prat, que es va fer. Els seus amics van constituir a les taules de casa seva, cal Marcelino, la junta gestora de la cooperativa d'habitatge. Les converses amb aquella gent van marcar la seva vida.

Paco Candel fou un gran periodista autodidacte. Un gran mestre en l'art d'escriure entre línies, perquè s'hi descobria una societat injusta i privada de llibertat. Va escriure 53 llibres i d'algun se'n feren 20 edicions. Visqué de la ploma i va poder mantenir la seva família d'una manera digna però modesta.

Tingué una gran capacitat per ser fidel als seus principis, Malgrat que va haver de fer equilibris per superar la censura, sempre va dir el que volia i aconseguí posar el dit a la nafra.

Les autoritats de la Barcelona d'aquells temps en feren una ciutat de fires i congressos i intentaven que tragués el cap a fora, però no sabien resoldre el problema de l'habitatge i del xovinisme. Candel va voler ser la veu dels desheretats.

No tots els immigrants venien de la misèria, però el camp no els solucionava totes les necessitats. El pensament de Candel era que Catalunya fos un sol poble; però la política descaradament anticatalanista del govern -que ho volia impedir- creà barris que eren autèntics guetos on els catalans no reconeixien el país. N'hi havia als voltants de Barcelona: Cornellà, Santa Coloma...; però també a Terrassa, Lleida, Reus, Tarragona, Girona...

Candel detectà aquest problema. Viatjà al Rincón de Ademuz, la seva terra, i s'adonà d'un fet molt important: a Catalunya la societat era interclassista i allà no. A Catalunya al ball de festa major hi ballava tothom. Cert que a algun lloc hi havia casinos o societats classistes, però eren minoria. Candel pensà que aquest fet diferencial de Catalunya era la clau perquè la societat no es trenqués. Teníem unes estructures socials que no hi havia a la resta d'Espanya. Un exemple pot ser la Seat: el govern volia posar la fàbrica a Madrid, però la Fiat imposà la condició de situar-la a Catalunya perquè era l'únic lloc on hi havia un entorn industrial adequat.

Quan hi hagué el Congrés Eucarístic, es va voler fer una obra social que rememorés aquell esdeveniment, i es construïren les Viviendas del Congreso, destinades als immigrants. Per sort, els promotors d'aquesta obra s'adonaren que si només hi anaven immigrants es crearia un nou gueto, i decidiren oferir-les també a les famílies humils catalanes. El resultat va ser exitós.

Joan Fuster havia escrit Nosaltres els valencians, que fou un èxit editorial a Catalunya. Llavors, Max Cahner i Jordi Pujol pensaren que seria bo publicar un llibre amb el títol Nosaltres els immigrants i l'encomanaren a Candel. Però ell intuí que aquest títol no era l'adequat, perquè la seva idea era Catalunya, un sol poble i imposà el títol Els altres catalans per refermar la capacitat d'ajudar l'interclassisme. Intuïa que el país tindria la capacitat d'absorbir la immigració i la classe política va assumir la seva proposta. El llibre tingué un gran ressò i marcà la trajectòria de Paco Candel. És el seu llibre més important, i quan arribà la democràcia es veié que les idees que s'hi exposen són les bones. La tasca de la Fundació Paco Candel és promocionar la seva figura i la seva obra.

Candel ha trencat els motlles clàssics de la literatura, però ha entrat tard a les universitats. Ara es demana que s'estudiï el Candel literari i el social. El 2 de juliol es farà un reconeixement acadèmic de professors universitaris que han fet tesis doctorals sobre la seva obra. Als EUA hi ha universitats on l'estudien i fins i tot a la Fundació arriben universitaris interessats per estudiar la seva figura.

Pere Baltà comenta que no es podien imaginar el ressò que han tingut els actes commemoratius del cinquantenari de l'edició d'Els altres catalans, editat primer en català. S'ha fet un dossier de premsa espectacular, amb edicions especials a molts diaris, i properament hi haurà una exposició al Museu d'Història.

Ha fet un servei importantíssim al país; avui ja no es parla ni de murcians ni de xarnegos ni de sudaques. És un miracle d'en Candel: saber integrar els que han vingut de fora, esperit que històricament Catalunya ha tingut.

Enviar a Delicious Enviar a Digg Enviar a La Tafanera Enviar a Mename Enviar a Facebook Enviar a Twitter

Moment en què Pere Baltà, president de la Fundació Paco Candel, explica als assistents els actes del 50è aniversari del llibre Els Altres Catalans.Enric Cirici, coordinador juntament amb Pilar Blasco del dinar-tertúlia Cruïlla de Debat de l'Ateneu Barcelonès.Detall del llibre d'honor amb la dedicatòria del ponent Pere Baltà.Detall del llibre d'honor amb la dedicatòria del ponent Pere Baltà.

Fundació Privada Paco Candel - info@fundaciocandel.org - Sobre el web