Fotografia d'en Paco Candel i logotip de la Fundació
Inici La Fundació Activitat Francisco Candel Paco Candel: Catalunya, un sol poble
Activitat

» Editorials
» Notícies
» Fulls candelians
» Observatori social


» Castellano


Viladecans: "Els altres catalans és una marca integradora i una fita històrica que he volgut representar en el cartell"
05/05/2014

Artur Mas, president de la Generalitat, descobreix el cartell del 50è aniversari de Els altres catalans, amb l'autor Joan-Pere Viladecans i Pere Baltà, president de la Fundació Paco Candel. Foto: Rubèn Moreno. El pintor Joan-Pere Viladecans és l'autor del cartell commemoratiu del 50è aniversari d'Els altres catalans, que el president Artur Mas va descobrir al Palau de la Generalitat en la presentació dels actes d'homenatge a Francesc Candel per aquest 2014. Hem parlat amb Viladecans, membre del Patronat de la Fundació Paco Candel, del procès creatiu d'aquesta obra i de la seva relació amb Candel.

Entrevista al pintor Joan-Pere Viladecans, abril 2014.
Per Francesc Buxeda i Aliu.

Vaig tenir poca vinculació amb Candel, tot i que el vaig seguir i respectar sempre. Vam coincidir un parell o tres de vegades. Quan més vaig parlar amb ell va ser quan es va crear la Fundació.

Com van ser les trobades?
Havia vingut a algunes de les meves exposicions, fins i tot tinc alguna fotografia amb ell... Sé que el que jo feia li agradava.

Candel era molt aficionat a dibuixar. N'havíeu parlat?
No, ell m'havia parlat del seu parent Genovès, que és un pintor cèlebre, però mai del seu dibuix, tot i que jo sabia que pintava.

Parlem del cartell. Un cop acceptes l'encàrrec per acord unànime del Patronat de la Fundació Paco Candel, com inicies el procès creatiu?
Cada cop que haig de fer un cartell, una imatge gràfica, ho faig d'acord amb el meu llenguatge i la meva manera de pintar. Però cal tenir en compte que un cartell sempre té unes característiques molt diferents de l'obra autònoma, perquè haurà de ser reproduïda i, per tant, cal conèixer les tècniques d'impremta... Cal saber quins són els colors que quedaran millor en la reproducció i els que no tant.

A nivell conceptual cal treballar a partir d'un procès de síntesi. Intentar dir el màxim amb el mínim d'elements. Un cartell no ha d'informar, ha de cridar l'atenció i ha de tenir més l'esperit que no pas la lletra del que anuncia.

Ara, més que mai, els cartells, fets des d'un punt de vista de pintor, han de competir amb extraordinaris cartells de grafistes, dissenyadors i cartellistes professionals, que són tota una altra professió que cal saber diferenciar. Per això sempre he procurat amb tots els cartells que m'han demanat no trair mai el meu idioma i el meu llenguatge, i sempre expressar-me com a pintor.

Quins valors afegits tenen els cartells encarregats a pintors?
Tradicionalment, parlant de l'època circumscrita a l'art contemporani, se li demana un cartell a un pintor com una manera de posar èmfasi a una determinada efemèride. Crec que el fet que se li encarregui a un pintor és, primer, per un possible prestigi afegit i, en segon lloc, perquè la pintura, jo l'entenc així, té un grau de pensament que el grafisme i el disseny, lògicament, no tenen.

Els conceptes que has sintetitzat quins són?
Cada cartell és diferent. En aquest cas representa una marca. Els altres catalans és una marca i una fita històrica. Crec que era important posar a mà el lema. I d'altra banda, hi ha una imatge del que vol dir el llibre, el que ha representat i ha irradiat encara ara després de 50 anys. La idea era posar-hi un niu i uns vectors, unes fletxes, que vénen d'arreu. Bàsicament el concepte era la Catalunya com un lloc de confluència, de coincidència, d'acolliment i de recreació de noves cultures i noves procedències. Podia explicar poques coses perquè el títol del llibre ja diu molt, però crec que la imatge havia de ser molt contundent i alhora molt simple.

Els altres catalans, independentment de la gent que no s'hagi llegit el llibre, tothom sap el que vol dir, en coneix l'esperit. Candel fa un llibre que irradia un esperit que ha anat fluctuant, s'ha anat enriquint i ha quedat en la memòria col·lectiva. Hi ha gent que se l'apropia en unes èpoques i uns altres en altres èpoques Però el sentiment popular, la bona gent per entendre'ns, sap perfectament a què ens referim, no cal explicar massa coses. És més, és dels únics llibres que no cal llegir-lo per saber el que vol dir, ha creat realment una marca. I amb això no vull dir que no es llegeixi, si no tot el contrari.

Treballes condicionat pensant que la teva obra acabarà transformant-se en format cartell?
L'experiència ha de servir de molt. Hi ha formes i sobretot colors, que tindràs dificultat de reproduir. Els sistemes d'impressió d'ara no es fan a partir d'una fotografia... Cal eliminar mentalment tot possible relleu, qualsevol accident material, d'entrada ha de ser clar. I després hi ha uns colors que costen molts de reproduir. I tot això, condiciona la primera de les reproduccions, la que el pintor mira de controlar conjuntament amb els professionals de l'impremta. Hi ha una sèrie de verds, blaus i alguns taronges que no surten. Com que la gent veurà el cartell i no l'original,t'has d'expressar a través del cartell. Però després, a més, tindrà unes aplicacions múltiples i imprevisibles, com per exemple, sortir als diaris, a les xarxes, se'n faran catàlegs, cartellets, prospectes...

Parla'm de la teva tasca a la Fundació
El meu paper és molt humil i molt modest. Jo sóc tímid i parlo poc però quan demanen algun consell el dono o també quan cal faig les gestions culturals que calguin. Em fan més honor que no pas jo servei a ells.

Que en penses del fenomen immigratori actual?
La situació actual no té res a veure amb l'anterior. Les èpoques se succeeixen però no es repeteixen encara que t'ho sembli... El llibre Els altres catalans, es pot reinterpretar, tornar a visitar, se'l poden apropiar, però és una altra cosa.

Ho veus complicat...
És molt difícil, perquè aquí el problema principal és l'idioma. Tota la immigració d'abans era castellana i es va habituar al català. Ara els idiomes de la nova immigració són múltiples i les cultures també ho són. Jo crec que no es pot comparar. En canvi jo si que crec que es pot fer servir el logo literari d'Els altres catalans, que ho som tots, perquè és una marca integradora, d'ampli abast, i susceptible de ser reinterpretada i rellegida.

Enviar a Delicious Enviar a Digg Enviar a La Tafanera Enviar a Mename Enviar a Facebook Enviar a Twitter

Joan-Pere Viladecans, al seu estudi de Barcelona.Joan-Pere Viladecans, al seu estudi de Barcelona.

Fundació Privada Paco Candel - info@fundaciocandel.org - Sobre el web